Anàlisi tècnica
Esports 27/02/2011

També els 'suplents' pensen un segon abans

Natalia Arroyo
3 min

Es poden canviar les peces, però l'estil de joc, jugui qui jugui, no es negocia. I menys si els encarregats de suplir els cracs són jugadors disciplinats com Keita, Adriano o Pinto. El Mallorca va voler condicionar l'escenari contra el Barça amb un entramat defensiu ben estudiat i força ben executat, ajustat a les absències de Xavi i Alves, però pressionis com pressionis, reculis tant com reculis, si no li prens la pilota a Iniesta, Messi i companyia, tard o d'hora acabes pagant car l'esforç físic i mental de córrer tants minuts darrere "els de verd".

Li va passar a l'equip de Laudrup. A l'Iberostar Estadi va tornar a funcionar la tortura blaugrana gota a gota, passada a passada, moviment a moviment. Les possessions de més de dos minuts, una rere l'altra, pesen a les cames i al cap dels rivals, els forcen a fer una única errada, l'errada determinant que els desmunta el partit en un segon, en un pam de terreny. El futbol és això, pensar una dècima de segon abans que el rival, moure's al lloc precís, ni un metre ni dos metres més enllà. I el Barça entén aquest joc com ningú.

La proposta del Mallorca

El danès va demanar als seus homes més avançats que incomodessin els culers en la sortida de pilota, sobretot quan iniciava la jugada Pinto, poc hàbil en el joc amb els peus. Situat en un 1-4-2-3-1, el Mallorca va buscar tapar la sortida dels centrals i també el suport en curt de Busquets. Però ho va fer amb por, tímid, i el Barça només es va treure la pilota de sobre, nerviós, en un parell de vegades. En la resta de les accions, va poder trobar entre línies els futbolistes de creació. Messi va entendre que li tocava fer una mica de Xavi i va baixar a rebre més que mai, per acompanyar un immens Keita, generós en totes i cadascuna de les accions que va intentar. El malià va ajudar a sortir jugant, fent de Xavi, va trobar moments de màgia, al més pur estil Iniesta, i va tenir aquest recorregut, de frontal a frontal de l'àrea, que només ell aporta a aquest equip. La seva exhibició de força, d'entrega, va tornar a ser brutal.

Laudrup va voler evitar també que, obligat a sortir en llarg, taponat per dins, el Barça trobés aire a l'esquena de la defensa del seu equip. D'una banda, va saber arriscar i bascular per fer caure Villa en fora de joc un parell de vegades als primers compassos de partit, però alhora va trobar la seguretat reculant molts metres. El bloc balear va ser un bloc curt o llarg en funció de la pilota. En qualsevol altre duel, això hauria sigut suficient per aconseguir un bon resultat. Però no contra el Barça.

El dilema: pilota, rival o Messi

Tot i ser ben diferents, els tres gols coincideixen en un matís: el dubte i la decisió equivocada. El Mallorca va caure en tres trampes diferents, superat per l'ampli ventall d'opcions ofensives que ofereix el Barça.

En el primer gol, Nunes i Aouate dubten i fan una passa de més. Segueixen Messi, s'obsessionen amb el seu moviment d'anar a rebre i obren un espai que el propi argentí aprofita per marcar. En el segon, i després que el Barça hipnotitzés el Mallorca amb alguns rondos gegants, Villa troba el forat que deixa el central Rubén quan surt de zona, atent només a Messi, per fer una desmarcada perfecta, corrent primer en paral·lel a la defensa i després trencant a l'espai. I en el tercer, un moviment de Maxwell desdoblant Pedro per banda esquerra genera una superioritat que fa dubtar els defenses, i facilita el xut al jugador canari.

stats