EL VALÈNCIA S'ENFRONTARÀ AL SCHALKE 04
Esports 18/12/2010

Sí, Cesc jugarà al Camp Nou

Toni Padilla
3 min

El tècnic de l'Arsenal, Arséne Wenger, deia no fa gaire que el gran favorit per guanyar la Lliga de Campions és el Barça. Doncs bé, és precisament l'equip de Pep Guardiola el rival dels gunners . Per tercer cop en sis anys, els del nord de Londres hauran de batre's en duel amb els blaugranes.

El record de l'eliminatòria de quarts de final de la temporada passada, en què el Barça va passar per sobre d'un Arsenal sense respostes, és el mirall on mirar-se per intentar imaginar com serà un duel que es jugarà d'aquí dos mesos, amb l'anada el 16 de febrer i la tornada el 8 de març. Molt poden canviar les coses, fins llavors, especialment en el cas dels anglesos, que poden recuperar homes tocats per les lesions, com Van Persie o el mateix Cesc, que tot just aquesta setmana ha jugat de nou després d'unes setmanes fora de combat.

El projecte de Wenger Wenger ja fa gairebé quinze anys que està construint el seu gran projecte al nord de Londres. Ell va canviar la tradició d'un club històricament defensiu, convertint-lo en l'equip anglès més ofensiu. Ell va ser dels primers a afirmar que calia abandonar el vell estadi de Highbury, liderant el canvi cap al nou Emirates. Ell va ordenar crear una ciutat esportiva modèlica, fitxar joves talents d'arreu del món i fitxar, entre d'altres, Cesc. Ell va crear aquell Arsenal que guanyaria la Lliga sense perdre cap partit, i el va portar a les portes del cel a la final de la Lliga de Campions de París el 2006.

Precisament, l'elevat cost de l'Emirates Stadium ha provocat que l'Arsenal hagi perdut part de la capacitat que tenia ara fa uns deu anys per fitxar jugadors de primer nivell. Aquesta temporada, per exemple, la principal novetat és el davanter internacional amb el Marroc Marouane Chamakh, que ha arribat provinent del Girondins de Bordeus de manera gratuïta. També han arribat dos centrals francesos, Squillaci (Sevilla) i Koscielny (Lorient). L'equip juga amb un 4-3-3 força similar inicialment al del Barça. Tot i que no és un golejador de la vella escola, el davanter centre, Chamakh, juga més avançat que Messi, però també s'ocupa de generar molts espais pels homes de banda, Nasri i Arxàvin. El marsellès i el rus son dos homes que molts cops han jugat al mig del camp i que tenen tendència a ajuntar-se al mig de l'atac arribant des de la segona línia, permetent de pas les internades de dos laterals de llarg recorregut: Sagna i Clichy, tot i que aquest darrer molts cops és suplent per darrere de Gibbs.

Ahir, Wenger ja deia que l'eliminatòria era "difícil però no impossible", tot i que no pot oblidar com no va trobar respostes al joc del Barça ara farà gairebé un any. A més, el francès segueix amb dubtes sobre qui hauria de ser el seu porter. El navarrès Almunia, entre lesions i errades, ha caigut del seu pedestal, i dos polonesos es disputen el lloc: Lukas Fabianski i Wojciech Szczesny.

El València, afortunat El València per part seva haurà de veure's les cares amb el Schalke 04. Sobre el paper, l'equip d'Unai Emery ha estat prou afortunat, ja que podia quedar emparellat amb rivals més durs, com el Chelsea o el Bayern. El Schalke, amb el factor camp a favor, té com a actius un doble pivot jove i de toc: Jurado i Rakitic. I davant, dos vells amics del madridisme: Raúl i Huntelaar.

El Madrid, per cert, tindrà com a rival el seu botxí de la darrera temporada, l'Olympique de Lió. Els altres duels de vuitens de final són: Roma-Xakhtar, Milan-Tottenham, Inter de Milà-Bayern, Marsella-Manchester United i Copenhaguen-Chelsea.

stats