Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

El Suprem i les coses que han de passar

Pep Guardiola es va disfressar de Sergio Busquets i va sortir al tall en un moment delicat del partit. Gràcies a o per culpa de (segons la trinxera des d'on es miri) l'aleshores entrenador del Barça, va evitar l'execució dels avals de més de 20 milions d'euros que pesaven sobre el patrimoni de Laporta i set exdirectius del Barça. Pocs dies després d'aquelles paraules, el març del 2011, el soci Vicenç Pla, que ha desenvolupat una especial sensibilitat en defensa del patrimoni del club i de l'ortodòxia estatutària, va veure la llum i va sentir un impuls cap a la magnanimitat. Després de tres anys de batalla al jutjat i en el moment que estava a punt de tocar cuixa, va optar per esperar a un dia com el d'ahir.

Amb Guardiola preparant la mudança i el viatge a Baviera, el Suprem s'ha pronunciat amb un revés judicial contra la junta de Joan Laporta. Les coses com són. Els jutges han beneït que, sobre el paper, les coses no es van fer bé en aquells dies convulsos del juny del 2003 en què Laporta, Rosell i Soriano eren amics, compartien un projecte i estaven d'acord a devaluar el valor comptable d'una plantilla empobrida per anys de mala gestió made in Gaspart. Segons el Suprem i l'Audiència de Barcelona, la decisió de no avalar a partir de l'estiu del 2006 (quan Rosell i Laporta estaven instal·lats en l'odi mutu i Soriano calculava silenciosament els moviments futurs) va ser un error que arrossega les seves greus conseqüències fins als nostres dies. No hem de menystenir el pes de les relacions personals dels protagonistes perquè en tot aquest embolic hi tenen un paper destacadíssim.

El que decideixi la junta directiva del Barça, reunida ahir, marcarà el camí dels pròxims esdeveniments i segurament il·luminarà els pròxims passos del demandant, com en el seu moment els va il·luminar la pressió de Guardiola a la sala de premsa. Sobre la taula: o execució dels avals sense excuses o magnanimitat esperant que avanci l'acció de responsabilitat. L'actual junta està més legitimada que mai per fer valer els drets dels socis ara que la justícia ha avalat la mala gestió dels seus antecessors. Però també té una oportunitat enorme per exhibir generositat i deixar sense arguments l'atomitzada oposició.

En canvi, el gran dubte que difícilment esvairem mai és si els que van convocar unes eleccions un 15 de juny ja preveien un escenari com l'actual. Hipòtesi recargolada, sí, però no descartable del tot.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT