Publicitat
Publicitat

Solucions al passador i superioritats infinites

La mobilitat blaugrana en atac trenca un Getafe desbordat per fora i per dins

Sembla fàcil però no ho és. L'espectacle que va oferir el Barça ahir al Camp Nou contra el Getafe va ser una exhibició de mobilitat, d'intensitat, de manual de gestos tècnics i de ritme de circulació de pilota. De futbol a l'abast, només, d'Iniesta, Messi i nou privilegiats més. Si els madrilenys van sortir golejats no va ser perquè fossin massa atrevits. Tampoc perquè pequessin de ser massa porucs. I, ni de bon tros, per falta de tensió defensiva o de qualitat en la transició. Va ser senzillament perquè van topar amb la versió més pura i més encertada d'un Barça àgil, fresc, ambiciós. Despert. Al ritme d'Iniesta, els blaugranes van posar en escena el seu futbol ample i directe, el seu festival a un toc, el seu joc ple de triangles. Van trigar a completar la golejada, però van gestionar sempre el temps del partit. Van jugar a plaer.

L'equip de Luis García va apostar per un fals 4-2-3-1 que inquietava el Barça relativament amunt, fent que Barrada se situés a l'altura de Colunga per pressionar la sortida de pilota de Piqué i Puyol amb dos puntes. Song, el mig centre titular ahir, va ser la solució, incrustant-se bé entre els centrals per poder trobar una línia lliure per dins. L'ajuda del camerunès va permetre al Barça iniciar el joc amb claredat i començar a dividir la defensa del Getafe, desbordada per dins i per fora. La capacitat de Song de rebre, girar i conduir a camp propi va desajustar la segona línia de pressió dels madrilenys, amenaçada per fins a sis jugadors del Barça.

Amplitud dels laterals

En molts moments del partit els blaugranes van acumular homes a la zona central per convertir l'equip en una mena de 2-6-2. Els laterals, agafant-se tot el carril, van donar l'amplitud necessària perquè el Getafe no s'atrevís a tancar-se gaire i hagués de mantenir la seva línia de quatre estirada. Song, com a base baixa del triangle, empenyia Thiago i Iniesta a moure's en vertical per mirar de guanyar l'esquena dels pivots i aprofitar l'espai que hi havia entre ells i la defensa. Messi, alliberat per la profunditat constant que donaven Villa i Alexis -entretenint els centrals-, va aparèixer entre línies per fer i desfer a plaer.

El Barça, dominant tot el terreny de joc, va ser capaç d'estirar el Getafe en llarg i ample per fer inútil la seva estratègia defensiva. Els madrilenys van perdre tots els duels tot i posar-hi esforç, faltes i qualitat. En zona defensiva, el Barça buscava un tres contra dos; al mig del camp, gràcies al recorregut dels laterals i als reforços de Song i Messi, el Barça dominava amb un sis contra quatre, i en zona ofensiva els blaugranes provocaven un cinc contra quatre amb les aparicions poderoses d'un interior, un lateral i Leo Messi. El Getafe, tot i replegar i bascular, mai va poder frenar la mobilitat dels homes de Jordi Roura, que van oferir durant els 90 minuts infinites solucions a qui tenia la pilota.

Esperit competitiu

Malgrat que havien encarrilat la victòria amb un 2-0 al quart d'hora, l'equip no va deixar que el ritme de possessió baixés i va mantenir els moviments en ruptura dels seus homes més avançats (Villa, Alexis i Tello) i la participació constant d'Iniesta i Thiago. Alba i Alves (en substitució d'Adriano) van activar l'equip i les conduccions elèctriques de Messi van mantenir el Getafe sempre en alerta. El gol d'Álvaro amb tot resolt va ser una provocació per tornar a prémer l'accelerador.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF