Misc 01/07/2017

Sito Alonso: “Entrenant no pots ser una persona que no ets”

Entrevista a l’entrenador del Barça Lassa

i
àlex Gozalbo
6 min
Sito Alonso: “Entrenant no pots ser una persona que no ets”

BarcelonaPorta pocs dies al Barça Lassa, però Sito Alonso (Madrid, 1975) ja ha canviat l’estat d’ànim de la secció. El seu missatge engresca i connecta igual de bé amb el despatx de Nacho Rodríguez que amb uns aficionats necessitats de bones notícies.

Vostè es va llevar un divendres com a entrenador del Baskonia i abans de l’hora de dinar ja era tècnic del Barça.

En aquesta professió hem d’estar acostumats a aquests tipus de canvis immediats. La meva relació amb el Baskonia era molt bona, les dues parts vam aprofitar l’any. Em vaig prendre el canvi d’una manera molt natural, ja que ser entrenador del Baskonia i del Barça són dues bones notícies. L’oportunitat del Barça és d’un nivell més alt i m’agafo el repte amb una alegria enorme, tant per entrenar el Barça com per tornar a Catalunya, que també em fa il·lusió.

¿Després de canviar sovint de banqueta, té ganes d’una mica d’estabilitat?

Crec molt en els projectes i no només quan les coses van bé. Sempre he intentat quedar-me temps en els clubs i alhora seguir progressant com a entrenador. Crec molt en el fet de crear un grup de treball molt fort on hi hagi una gran confiança entre tots i crear una línia de treball perquè les coses surtin bé. Jo em plantejo el dia a dia sabent que hi ha coses que has de generar per al club a mitjà i llarg termini.

Els seus equips han jugat de maneres molt diferents, però hi ha una sèrie de trets que són molt característics. Com s’ha imaginat que jugarà el Barça?

M’agradaria mantenir dues o tres idees de la meva filosofia, però m’adapto als jugadors que tinc, que són els protagonistes. Hi ha alguns punts, però, que no depenen de les seves característiques sinó de l’esforç. M’imagino l’equip pressionant, fent una bona defensa agressiva i aprofitant les opcions de jugar ràpid en els primers segons. L’equip no ha de descansar mai a la pista. No s’ha de coartar el joc del conjunt, que ha de desenvolupar tot el seu potencial. Hem de posar les coses en ordre per evitar que l’entrenador vulgui tenir un sistema i fitxi un jugador que té característiques diferents. Hem de saber quines característiques tenen els jugadors i potenciar-les.

La temporada no ha sigut fàcil i la gent del Palau Blaugrana està desanimada. Aquest estil el pot ajudar?

És una mica el que busquem. La gent s’ha d’animar, perquè els clubs tan longeus sempre tenen anys dolents. És veritat que han passat moltes coses, però el que volem és fer net. No cal perdre temps pensant en el que ja ha passat, no ho pots canviar. N’hem d’aprendre i no repetir errors. Buscarem enganxar l’aficionat, que vol veure un equip competitiu i entregat.

Com va veure el Barça com a rival?

Amb nivell. L’equip va tenir problemes, però sempre va tenir un grup de jugadors de nivell Barça. La temporada va tenir diferents moments. El conjunt va començar bé amb el nou entrenador, però els cops el van fer ser més inestable. L’Eurolliga va penalitzar cada moment de baixada física o mental amb un càstig més gran. Tots els equips tenen mals moments i alts i baixos en el joc, però els bons els saben gestionar millor.

Quin és l’aprenentatge d’aquest primer any del nou format de l’Eurolliga?

El que hem après tots és la manera de gestionar els entrenaments, els partits, les recuperacions i les dietes. Això és fonamental. El rol del jugador ha de ser fix, però tenir una punta variable per poder alternar les dues competicions. Cal intentar tenir tota la plantilla endollada mentalment.

Quina estructura d’equip s’imagina?

És difícil, perquè el mercat marca les pautes. M’agradaria tenir tres jugadors que puguin jugar a la posició de base, però no cal que siguin directors purs. El bàsquet exigeix tenir jugadors capaços d’assumir un rol diferent dins del mateix partit. Això marca la diferència per jugar millor o pitjor. Vull dos o tres escortes. A la posició de tres hem d’esperar la recuperació de Víctor Claver. Hem de tenir dos o tres alers, perquè un dels quatres també ha de poder ocupar aquesta posició. Els jugadors han de poder jugar a la posició següent o a l’anterior, com un combo. Dins espero tenir tres cincs. En total, uns 14 jugadors. Tenim jugadors en recuperació i volem que ho facin bé i que completin el procés tranquils.

Vostè sempre s’ha cregut el treball dels joves. Tindrà temps per a ells al Barça?

Segur! El dia té moltes hores i es poden fer moltes coses de profit, i més quan són necessàries i fonamentals per al creixement del primer equip. Quan tens una estructura de planter tan gran i amb tantes apostes com la que té el Barça, amb entrenadors de nivell i un bon coordinador, has d’aprofitar-ho. Hem de buscar un fil conductor que faciliti la unió entre el primer equip i el planter. No només treballaré jo amb els joves sinó també els meus ajudants, que hauran de compaginar la seva feina al primer equip amb el seguiment i el treball amb els joves. Els entrenadors del planter, que són molt bons, s’han de deixar tutelar per Pere Capdevila i per l’experiència d’Alfred Julbe. La unió entre el planter i el primer equip ha d’enfortir el club i la secció.

Té definit el cos tècnic?

Óscar Lata vindrà segur, però hem de veure com ho fem. Tenir una persona de confiança sempre és bo. La resta de l’estructura l’acabarem de definir en els pròxims dies.

A casa seva sempre es va respirar bàsquet. Com li van inculcar l’afició?

No vaig tenir gaire elecció. Tot i que ho compaginava amb la seva feina, el meu pare era entrenador professional. Des de petit el seguia a tot arreu i veia com entrenava el Banco Zaragozano, un equip femení que va obtenir molts èxits. Vaig aprendre molt de les coses que ell feia fins que amb onze anys ja em va dir que havia d’entrenar el meu propi equip, que van ser uns benjamins. Des d’aleshores fins ara sempre he entrenat. En una primera etapa vaig seguir jugant, però després ja no. Ell em va ensenyar tres coses fonamentals. La primera és que entrenant no pots ser una persona que no ets. Després de tres anys entrenant com ho feia ell, em va dir que no havia de seguir entrenant. “Per veure’m a mi a la pista ja ho faig jo”, em va etzibar. No copiar, tenir una identitat pròpia i intentar fer coses de manera diferent és clau. La segona cosa va ser la disciplina. Quan anava a l’institut, em feia entrenar-me a les set del matí. L’educació basada en l’esforç i el sacrifici és fonamental per a qualsevol àmbit de la vida. La tercera, i més important, és adaptar-se a les coses que succeeixen en el teu entorn. No has de pensar que tot passarà com tu vols sinó que, sense perdre la teva identitat, has d’adaptar-te a cada situació. No és el mateix ser al Barça que ser a Bilbao o a Vitòria. Això condiciona molt l’èxit que puguis tenir en la teva trajectòria com a entrenador.

Quina importància té l’entorn en aquest Barça?

Això forma part de la professió de l’entrenador, que no només ha de conèixer els seus jugadors sinó també les persones que té a prop, la història del club, les coses que l’identifiquen, l’atmosfera, l’aficionat, el sentiment de la gent... Abans de començar la temporada, ho has de tenir assumit. Si no, és difícil que el que vols plasmar arribi a l’aficionat.

Parlava abans de matinar per compaginar els entrenaments amb els estudis. És sabut que en la seva etapa a la Penya l’hi feia fer a Ricky Rubio. Com es convenç un jugador jove per fer un esforç així?

Si has de dedicar molta energia a convèncer un jugador jove que l’esforç que ha de fer per formar-se és important per a ell, té molt perdut. Ben aviat t’adones de la il·lusió que té cada jugador. Sovint es diu que els entrenadors han de donar oportunitats als jugadors joves i crec que no és així. L’entrenador ha de donar les eines perquè creixi i es formi com a jugador, però el jugador és qui obre la porta i aprofita l’oportunitat. Ricky Rubio és un dels millors jugadors joves de tots els temps, però hi ha molts més exemples d’aquella etapa a Badalona, com Christian Eyenga, David Jelinek, Pere Tomàs, Henk Norel, Josep Franch, Pau Ribas, Albert Ventura... Tots treballaven a l’ombra i han aconseguit arribar a l’ACB. D’altres es van quedar a mig camí. La seva il·lusió era increïble. Cadascú es marca els seus límits en funció del convenciment de les coses que ha de fer.

stats