Síria segueix somiant en el Mundial malgrat la guerra

BarcelonaLa ciutat siriana de Deir al-Zor fa més de tres anys que està assetjada per l’Estat Islàmic. Tres anys de guerra en una ciutat que just aquests dies veu com les tropes del règim de Baixar al-Assad, amb ajuda russa, estan a un pas d’aconseguir trencar el setge i derrotar l’Estat Islàmic. Per a Omar al Somah són dies estranys. Bona part de la seva família ja no hi viu, a Deir al-Zor, la seva ciutat natal. Ja no hi viuen perquè en van marxar o van morir durant els primers mesos de la guerra, quan aquest futbolista va marxar de Síria, on encara no ha tornat. Al Somah s’ha fet un fart de guanyar diners a Kuwait, on viu amb alguns familiars, durant uns anys en què amics seus han sigut assassinats tant pel règim com per l’Estat Islàmic. “És molt estrany fer vida normal quan a casa passa el que passa”, explicava fa dos anys en una entrevista.

Al Somah era un dels nombrosos jugadors de Síria que es negaven a jugar amb la selecció perquè consideraven que era un element de propaganda del règim d’Al-Assad. Però després de mesos de negociacions va acceptar tornar a la selecció per ajudar just en el moment en què Síria, una selecció que mai ha jugat un Mundial, lluita per fer-ho. I va ser precisament un gol seu en el minut 95 de partit el que ha permès mantenir viu el somni sirià. Síria necessitava guanyar a Teheran contra l’Iran, una selecció ja classificada, per classificar-se de manera directa per al Mundial, però anava perdent per 2-1, fet que classificava Corea del Sud. El gol d’Al Somah no servia per classificar-se, però va donar als sirians la tercera posició de grup, fet que els emparella en un doble duel contra Austràlia en un play-off final. Qui guanyi encara haurà de superar un últim duel, en aquest cas contra el quart classificat del grup de la zona d’Amèrica del Nord, Amèrica Central i el Carib. “És molt complicat, però no impossible. Ja hem demostrat que tenim la capacitat per oferir la millor versió quan tot sembla difícil”, deia ahir el seleccionador, Ayman Hakeem.

Els èxits de Síria han provocat forts debats entre els opositors al règim d’Al-Assad. Quatre dels titulars en el partit contra l’Iran eren jugadors que havien militat en moviments opositors. Però els últims mesos han tornat a la selecció sense haver de jugar a Síria, ja que en ser una zona en guerra no pot acollir partits oficials. Síria, que fa més de 2.000 dies que no pot jugar un partit a casa, ha estat jugant com a local a Oman i Malàisia. I de mica en mica ha anat reclutant jugadors opositors gràcies a haver fet gestos per aconseguir-ho, com canviar de seleccionador, ja que l’anterior, Fajer Ebrahim, feia rodes de premsa amb una samarreta amb la cara d’Al-Assad. “Fem el que fem, mig país ens estimarà i mig ens odiarà. Abans tot era més clar, calia estar contra el règim. Ara dubto. El nostre país està ple d’assassins, a les files del govern i entre els opositors. He optat per tornar a la selecció i donar una alegria als nens”, deia el nou capità de la selecció, Firas al-Khatib, en una entrevista a la televisió nord-americana ESPN. “A l’equip juguem junts els que defensen Al-Assad amb els que no el volem. És estrany”, afegia.

Segons el periodista sirià Anas Amno, el règim ha torturat o empresonat 38 jugadors sirians que van arribar a jugar a Primera. 13 més segueixen desapareguts. “Al-Assad utilitza els èxits de la selecció per rentar la seva imatge. I la FIFA dona per vàlida al versió del règim. Malgrat que els polítics, segons les normes de la FIFA, no podem tenir pes en el futbol, tothom sap que el règim ha fets seus aquests èxits. Però la FIFA no els sanciona”, diu Amno. En un país trencat, milers de persones van celebrar davant de pantalles gegants a Damasc el gol d’Al Somah que permet als sirians seguir somiant en el Mundial. El mateix dia, alguns amics d’Al Somah seguien patint les bombes a Deir al-Zor.