ON ÉS EL SOSTRE DE PEDRO?
Esports 04/01/2011

Símbol del manual culer: valent, humil i solidari

Més que consolidat, Pedro ha passat de ser el tercer extrem del filial, el que sobrava, a ser la primera opció en l'11 de gala del millor equip del món. Ho ha aconseguit perquè no ha deixat mai de ser ell mateix.

Natalia Arroyo
3 min
BarcaVersatil, Guardiola

BarcelonaÉs la mateixa dificultat de definir Pedro en unes línies, de condensar el seu joc en uns pocs aspectes, la que ja insinua el talent del futbolista canari, el seu immens valor, l'enorme protagonisme -cada dia menys dissimulat- que té dins la maquinària de futbol del Barça.

Versàtil, altruista, imprevisible. Pedrito. Pràctic, humil, excel·lent, oportú. Pedro. El 17 blaugrana és, sorgint de l'ombra, un moment de llum en el futbol ofensiu del Barça. És la decisió correcta, la justa, la necessària. Com la que va prendre Guardiola quan, fent d'entrenador del filial a El Montanyà, va retenir Pedro.

L'actitud com a base

Ha de ser el punt de partida per entendre per què és un jugador tot terreny. La seva infinita voluntat de saber més, de millorar, d'aprendre, el fa assimilar a la perfecció el que li demana Guardiola. "És una esponja", diu Toni Llebaria, que l'estiu del 2007 se'l va voler endur al Gavà quan des de la coordinació del futbol base del Barça se'n volien desprendre. "Era la tercera opció a l'extrem -explica-, i donaven per fet que Guardiola no se'l quedaria". Però en el primer entrenament com a tècnic del Barça Atlètic, el Pep ja li va veure coses i se'l va quedar. Probablement, més enllà del seu futbol, li va veure l'esforç, l'entrega total en cada jugada. O, potser, com Llebaria mentre l'espiava per la Tercera Divisió, va veure que era "desequilibrant, ràpid, intuïtiu, capaç de sortir per dins o per fora, vertical i, sobretot, sempre predisposat a ajudar i treballar". No hi va haver opció de traspàs al Gavà, ni tan sols una cessió. "A Guardiola li va agradar des del primer dia i des del club van canviar el discurs i em van dir que me n'oblidés, que se'l quedaven", reconeix Llebaria.

Té 23 anys i, encara que li hagi arribat aviat l'èxit, segueix insaciable. Sempre vol més. I ho demostren els seus dos gols contra el Llevant, fruit de ser-hi i insistir. Diu Víctor Valdés que "la clau és treballar", i que Pedro "no para mai de fer-ho, ni als entrenaments ni als partits". I afegeix: "És una passada físicament, perquè no està mai quiet". Iniesta ho ratifica: "No para mai d'oferir-se i de crear espais". Alves, el seu fidel company a la banda dreta, és qui més l'admira. "Sempre està desmarcat, és molt fàcil trobar-lo, com va passar en els dos gols al Llevant. És ràpid, va bé amb les dues cames i té gol". "És un crac", sentencia.

Multifuncional

El futbol actual reclama polivalència, dominar els màxims recursos possibles, tenir registres diferents, un per a cada ocasió. El Barça és l'exageració d'aquesta idea, pel seu joc fresc, de primer toc, àgil. I Pedro, tot i jugar gairebé sempre d'extrem, ofereix un ventall ofensiu molt ampli. Ho reconeix Andrés Iniesta: "Ens dóna molts recursos en atac".

Quan toca jugar en curt, i en espais reduïts, la mobilitat de Pedro i la seva visionària capacitat de desmarcar-se, permeten al Barça mantenir el ritme alt de circulació de pilota. Des de la màxima amplitud i profunditat estira el rival, el distreu, es perd al reüll llunyà de l'adversari, i de cop, explota, arrenca i apareix. Per escombrar endins i deixar espai a la resta; per fixar per fora i generar un buit que agraeixen jugadors interiors com Messi, Iniesta o Xavi. Valdés, a la porteria, el veu fer i disfruta: "Amb rivals que es tanquen, jugadors com ell són claus perquè creen espais als altres, i exigeixen molt als adversaris".

Quan toca jugar en llarg, perquè hi ha espai, és brillant. Finta que rep al peu, per fugir a l'esquena, traint els innocents adversaris, que cauen a la trampa. El que li fa a Arbeloa en el 0-2 al Bernabéu l'any passat és la cintura d'Alkorta amb la cua de vaca de Romário. Menys màgic, perquè Pedro no ornamenta les jugades si el camí pràctic del joc sense pilota, de l'ús del cos com a regat ideal, és més directe. De fet, ho és tant, que l'ha dut a fer 8 gols en els darrers 8 partits de Lliga, un cada 79 minuts en els últims 11 partits.

I quan toca defensar, és el primer que canvia de xip i reacciona per empènyer l'equip a pressionar. No és un acte només futbolístic, és un acte de fe, una mostra més de la personalitat guanyadora de Pedro. Un exemple en disciplina, constància, humilitat.

stats