Publicitat
Publicitat

Sergio Kresic: "A Sòria ja es veia venir que aquest Barça faria història"

Gespa "La vam deixar créixer i no vam regar-la durant tres dies perquè juguessin lents" Teràpia "Vam fer xerrades individuals per convèncer els jugadors que podien guanyar" Eficàcia "Contra un equip com el Barça saps que, de cent partits, en perdràs 98"

Un 31 d'agost de fa tres anys vostè va derrotar el Barça amb un humil Numància. Què en recorda?

Tinc la sensació que han passat vint anys des d'aquell dia. Recordo la victòria amb alegria. Vam tenir quinze dies per preparar-nos i, com sempre que t'enfrontes a un rival infinitivament superior, saps que de cent partits que hi juguis, en perdràs 98. Però aquell va ser el nostre dia.

Com va preparar el partit?

Teníem les idees molt clares i els futbolistes van executar el pla previst. I vam tenir sort. No vam deixar que el Barça tingués espais i els vam forçar a jugar molt lents. Defensivament vam estar gairebé perfectes, els jugadors van aparèixer sempre per fer l'ajuda al company. Els altres factors també ens van ajudar. Feia molta calor, el Barça venia poc rodat perquè era pretemporada, vam deixar créixer la gespa perquè estigués molt alta i no vam regar durant tres dies perquè, a més, estigués seca.

Va ser difícil convèncer els jugadors que podien vèncer el Barça?

Que el jugador cregui que pot sortir bé és el més complicat d'un partit així. Vam tenir converses individuals i xerrades col·lectives, a més d'entrenaments molt específics durant tota la setmana per condicionar tàcticament el matx. En defensa els vam obligar a jugar per bandes i, un cop allà, evitàvem les situacions d'un contra un. En atac sabíem que una centrada passada a segon pal podia ser perillosa perquè els seus laterals tancaven molt.

Fa la sensació que té el partit molt fresc. Se l'ha tornat a mirar?

Vam veure detalls del partit amb l'equip, per corregir jugades concretes, però no he tornat a mirar-lo, no. El futbol no deixa mai d'avançar i no vull viure del passat. Miro endavant.

Des d'aleshores el Barça només ha perdut set partits a la Lliga. Això dóna més valor a la seva victòria?

Sí. Ha perdut tants pocs partits que ser un dels rivals que ho hagi aconseguit demostra que el que vam fer era molt difícil i té molt de mèrit. La millor mostra de la importància de la fita és que Guardiola convoqués tots els seus titulars en el partit de tornada. Valoro molt aquest gest, és tota una mostra de respecte.

Guardiola va rebre moltes crítiques però, tres anys després, estem davant del millor Barça de la història. S'ho va arribar a imaginar?

A la pretemporada ja es veia venir que farien història. A Sòria van jugar bé, però els va faltar encert. Però ja tenia la sensació que el seu futbol era diferent: la pressió a dalt, com atacava. Les transicions entre la fase d'atac i la de defensa eren immediates, com si només hi hagués una única fase. Era qüestió de temps i paciència que quallés l'equip.

Va haver-hi paciència i miri ara.

Guardiola els fa anar tots a l'una i, tractant-se de jugadors de tanta qualitat, té molt de mèrit que els hagi convençut i que no perdin la gana de guanyar. Amb pilota, ho fan bonic. I sense, són sacrificats. Mai, i he viscut molts anys de futbol, havia vist un equip com aquest.