Sergio González: “Sento enveja sana. Ens exigien el mateix amb menys pressupost”

BarcelonaÉs inevitable que, en la prèvia d’un Deportivo-Espanyol (18.30h, BeIN LaLiga), es pensi en Sergio González. Va construir la seva carrera entre Montjuïc i Riazor i, superada l’etapa de migcampista, segueix lligat als dos clubs. Fa un any i mig que va ser destituït de la banqueta periquita i ha sonat com a possible nou projecte a Riazor. Però, de moment, s’ho mira tot des de fora.

Si s’enfronten el Deportivo i l’Espanyol, molts pensem en tu. Què se sent?

Molta estima. Com a persona, són les coses que et queden, que la gent et recordi, et reconegui i valori l’esforç que els vas dedicar durant tants anys. És bonic. La meva vida futbolística s’ha fet als dos clubs i he tingut la sort de portar les dues samarretes en dues etapes diferents. A l’Espanyol hi vaig viure els meus primers passos com a professional i al Dépor ja va ser la confirmació. Com a entrenador, em queda l’espineta de dirigir algun dia el Deportivo.

Que un futbolista es fidelitzi tant amb dos únics clubs no és gens habitual avui en dia.

Vaig tenir la sort que, en aquella època, l’Hospitalet era com un filial de l’Espanyol i es van fixar en mi. De petit no em pensava que arribaria a Primera Divisió i vaig anar escalant i, al final, em va arribar l’oportunitat de la mà de Camacho. I, després, va arribar el Deportivo. Lendoiro era un president atípic: per compensar les despeses d’un fitxatge, feia contractes molt llargs, per amortitzar-los i perquè li quadressin els números. Jo vaig signar per vuit anys amb opció a nou. Estava encantat perquè era una manera d’assegurar-me la carrera, però també em va privar d’escoltar alguna oferta per sortir perquè encara em quedaven quatre o cinc anys de contracte.

¿T’imagines ara, com a entrenador, que et donen nou anys per a un projecte?

Nou anys seria una bogeria! Ara estan de moda els projectes a tres anys, però és ideal per a un entrenador que un club t’aporti aquesta estabilitat d’un projecte amb marge de maniobra, que no sigui tota l’estona un examen. Que et puguin avaluar anualment i que no t’estiguin mirant amb lupa cada setmana.

És el que està fent Mister Chen a l’Espanyol. Mirar a mitjà-llarg termini. Et fa enveja la situació de Quique?

M’ho miro amb l’estima d’un periquito, el club està per sobre de tot i el que sento cap a l’Espanyol queda intacte, però sí que és cert que sento una enveja sana. Mister Chen ha donat un salt de qualitat al club, a nivell econòmic i d’estabilitat. Ha marcat uns terminis molt accessibles, el nivell d’exigència de cada any està a l’abast i això dona un plus de tranquil·litat als jugadors i els tècnics per poder fer bé les coses. A nosaltres ens exigien quedar entre els deu primers amb molt menys pressupost, fent encaix amb el que podíem i no podíem fitxar, i se’ns reclamava quedar a prop d’Europa, que és el mateix que s’està demanant ara.

Quina seria la durada ideal per a un projecte? A l’Espanyol, per exemple.

Depèn. Potser un equip de mitja taula en pot tenir prou amb tres anys, i un que estigui més a baix a la classificació en podria necessitar quatre per créixer bé. Sobretot, és qüestió que s’adeqüin els objectius al potencial real de la plantilla. I, en el cas de l’Espanyol, Mister Chen està fent una bona feina per conscienciar l’afició que el projecte és seriós, és sostenible. La gent s’ha mentalitzat que aquest any s’havia de quedar entre els deu primers i està contenta amb això.

Vas sonar per al Deportivo abans que hi entrés Pepe Mel. També per al Màlaga. En quin punt estàs, ara?

Hem estat en les negociacions amb els dos canvis d’entrenador. La part positiva és que hem passat molts talls, però, la negativa, que en l’última entrevista no hem sigut els escollits. Ens hem estat centrant en Primera i ara ampliarem una mica més el ventall. Ara són mesos en què es decideixen els projectes i estem pendents dels moviments. Tinc ganes de tornar al verd, ha passat més d’un any del cop, ja ens hem estabilitzat i estem reforçats per iniciar un projecte nou.

Vist amb calma, si poguessis tornar enrere, ¿faries res diferent a l’Espanyol? O, més ben dit, què vas aprendre d’allò?

Sempre que revises el que has fet, hi ha coses que retocaries o que no faries igual. Quan va passar el sotrac anímic, vaig analitzar la situació, que em va costar d’assimilar, perquè no ho vam entendre. Anàvem dotzens, dins els objectius, i més tenint en compte el potencial que teníem... Però certes coses extraesportives van fer que no seguíssim. Estem contents de la feina que vam fer, que crec que va ser bona, i agraïts de l’oportunitat que ens van donar.

Del partit d’avui, què n’esperes?

El Deportivo hi arriba amb necessitat, i l’Espanyol, amb tranquil·litat. A partir d’aquí, el partit pot tenir diferents moments i pot passar qualsevol cosa. Però, per exigència, el Dépor és qui haurà de proposar més. Voldrà tancar la permanència amb una victòria, a casa sempre és més agressiu, però també l’Espanyol voldrà seguir sumant victòries per acabar bé.