Publicitat
Publicitat

"Seleccions? El problema és que depenem d'Espanya"

El 2003 va marcar la seva carrera esportiva. Tot i que amb la samarreta de la selecció espanyola ja havia guanyat un Mundial i dos Europeus, enmig d'una concentració de la federació espanyola, un periodista li va preguntar si, en igualtat de condicions, escolliria jugar amb Catalunya o Espanya: "I jo honestament vaig dir que amb Catalunya, cosa que va suposar que l'endemà em fessin fora de la concentració. Des d'aquell dia vaig decidir que l'Ivan Tibau no jugaria mai més amb Espanya". Aquell acte rebel, que pocs esportistes s'han atrevit a repetir, el va convertir en el símbol, i capità, de la selecció catalana d'hoquei. "Ho entenc perquè és difícil que els esportistes es mullin, ja que la carrera d'un esportista és curta. És cert que jo ja ho havia guanyat tot abans de pronunciar-me a favor de Catalunya, i potser ho vaig tenir més fàcil", comenta Tibau, que admet que aquest fet no li ha suposat cap problema quan ara ha de tractar amb el govern espanyol: "No, perquè això són temes més de gestió. Si parlem de seleccions catalanes no ens entendrem mai, però ni amb Lissavetzky ni amb Albert Soler, perquè tenim visions diferents. Jo voldria veure les seleccions catalanes competint amb tota normalitat. Som un país esportiu i això no ho pot negar ningú, i complim uns requisits que cap altra comunitat autònoma té. Això ho pot entendre tothom, però a Espanya no ho entenen, i el problema és que depenem d'ells".