La Santboiana obra el miracle a Valladolid

BarcelonaHan hagut de passar disset anys perquè la UE Santboiana torni a ser campiona de la Copa del Rei de rugbi. El degà va adjudicar-se la victòria derrotant El Salvador a domicili en un partit gairebé perfecte que es va resoldre a la segona meitat (16-6). Tot i no partir com a favorits a la gespa i ser minoria al Nuevo José Zorrilla de Valladolid, el títol descansarà a les vitrines del conjunt català.

Va ser un partit que servia per tancar ferides i acabar amb una sequera de títols que es perllongava des del 2006, l’any que l’equip del Baix Llobregat va aconseguir la seva última Lliga. Un enfrontament tens, físic i molt tècnic, amb una exhibició defensiva de la Santboiana a la primera part i un atac letal a la represa. Ni la pluja ni el vent ni el fet de jugar-se el títol a la ciutat del rival van ser obstacles per a un equip que s’havia conjurat abans de la final. “Estem preparats”, deia Afa Tauli abans de saltar a la gespa. El neozelandès, escollit millor jugador de la final, va dirigir el joc atacant, rubricat per la punteria d’Albert Millán en els xuts a pals.

El vent de Valladolid

Per a la Santboiana, el títol servia per tancar una ferida que s’havia obert el 2012 a Valladolid -en aquest cas, a l’estadi Pepe Rojo-, quan un cop de vent inesperat va frenar el xut d’Adam Canning i va evitar que el degà guanyés a l’últim segon el títol de Lliga. Perquè al Zorrilla, el cop de càstig que servia per sentenciar la final no va sortir desviat, sinó que el vent lateral va rectificar la posició de l’oval i va permetre que acabés passant entre pals. Tres punts que certificaven la victòria.

“El primer temps ha estat una porqueria. No ha sortit res del que volíem”, lamentava Ricardo Martinena, director esportiu de la Santboiana. El Maño es queixava que el Chami havia portat el pes en els primers 40 minuts i que el degà amb prou feines podia sortir de la zona de 22 pròpia. Els val·lisoletans van atacar amb insistència però van topar amb una defensa rocosa que no va fer cap concessió, ni a la primera ni a la segona part. No és casualitat que El Salvador acabés el partit amb sis punts i cap marca a favor.

La primera part va acabar amb un tímid avantatge per al Chami (0-3) gràcies a un cop de càstig transformat per Mata a l’últim sospir. A la represa, tot va ser diferent. “La Santboiana ha jugat al nostre camp i ha sabut atacar-nos millor, explorant els nostres punts dèbils”, reconeixia Juan Carlos Pérez, tècnic del Chami, que ha lamentat l’error de fer els canvis “massa tard”.

Lewis Williams, entrenador de la Santboiana, va saber tocar les tecles necessàries perquè els seus deixebles passessin a marcar el ritme del joc, a tenir més possessió i explorar la zona de 22 visitant. Baker i Millán han transformat dos cops de càstig que donaven avantatge a l’equip català (6-3). La jugada clau, però, es produïa al minut 56: la pilota era a cinc metres de la zona de marca i Mitchell salvava la pressió del rival inventant-se una passada aèria, un globus, un alley-hoop més propi del bàsquet que va recollir Francisquello per aconseguir un assaig a bandera. Amb la transformació de Millán (13-3), el títol era a punt de caramel.

Encara quedava molt, però, i el Chami va sortir en tromba buscant retallar distàncies, a la desesperada. Però entre la bona defensa santboiana i la falta d’idees en la construcció, només va poder ajustar el marcador amb un xut a pals. A falta de cinc minuts, el degà sentenciava amb el xut de Millán.

1.000 santboians al Zorrilla

La Santboiana viatjava a Valladolid indignada pel fet d’haver jugat la final a la ciutat del rival, i no en un terreny neutral. Tot i així, un miler d’aficionats de Sant Boi es van desplaçar al Nuevo Zorrilla i van derrotar, també a la graderia, els 22.000 que donaven suport al Chami. Deia el president, Miquel Martínez, que havien “perdut la primera part als despatxos”. La segona la van guanyar a la gespa. I per gojelada.

Expulsats per mostrar estelades i xiular l’himne

La policia va fer fora del Nuevo Zorrilla dos aficionats de la Santboiana que van ensenyar estelades i van xiular l’himne espanyol abans de la final. L’ARA es va posar en contacte amb un d’aquests seguidors, que prefereix mantenir-se en l’anonimat: “Ho vaig fer perquè crec que estic en el meu dret”. En el moment de l’himne, explica, diversos policies es van acostar a la seva zona, tot i que sense actuar. Va ser més tard, cap al minut 30 de partit, que un membre de seguretat el va anar a buscar. “M’ha dit que sortís, que la policia volia parlar amb mi. Ja al furgó, els policies m’han dit que m’havien gravat durant l’himne, xiulant i amb l’estelada, i que això no es podia fer. I m’han donat un paper amb la denúncia”. Després, explica, ja no se li va permetre tornar a la seva localitat. Si bé aquest aficionat diu que de la seva zona només se’l va fer fora a ell, el club ha confirmat a l’ARA que hi havia un altre seguidor implicat.