La 'final four' del Sant Jordi passa pel Palau Blaugrana
L' última vegada que la final four es va jugar a Barcelona va ser fa gairebé vuit anys, quan el Regal Barça va aconseguir amb Svetislav Pesic el seu primer títol en la màxima competició europea. Després en va venir una altre, però aquell primer campionat ocupa un lloc preferent en el cor dels aficionats culers, ja que va servir per canviar la dinàmica d'una secció que massa sovint es va quedar amb un pam de nas en l'últim instant.
Respecte a la final four del 2003, quan el Regal Barça va superar el CSKA de Moscou (76-71) i la Bennetton de Treviso (76-65), Joan Carles Navarro és l'únic jugador que es manté a l'equip blaugrana. El seu paper, però, ha canviat molt, ja que en aquella final tan sols va disputar 15 minuts. Això sí, l'escorta ja exhibia la seva ambició anotadora i va intentar sis tirs de camp, tres de dos i tres triples. El galons d'aquell conjunt se'ls repartien Gregor Fucka, Sarunas Jasikevicius i, sobretot, Dejan Bodiroga.
Grimau, de la graderia a la pista
On eren la resta de jugadors del Regal Barça? Roger Grimau, al Palau Sant Jordi. "Vaig viure aquella final four en directe, però a la graderia, perquè aleshores jugava al Caprabo Lleida. Hi vaig anar perquè era molt amic de Joan Carles Navarro i Alfons Alzamora, dos dels jugadors d'aquell equip. Diguem que la vaig viure com a culer", explica Roger Grimau, que ara té ganes de tornar a viure una altra final four a Barcelona, però com a protagonista.
"El fet de jugar la final four a casa és il·lusionant. La pressió de guanyar la tenim igualment, tan si jugues la final a Barcelona com a París", explica Roger Grimau. El català ja va aixecar el títol de l'any passat. "Segurament guanyar l'Eurolliga com a capità culmina els meus somnis, però per sort tinc molts records i molt bonics", diu.
Grimau confia que la afició tingui un paper clau en aquesta sèrie de quarts de final contra el Panathinaikos, que comença aquest vespre (20.45 hores, Esport3): "El que esperem els jugadors és que, quan siguem al vestidor, comencem a sentir que el Palau Blaugrana ja bull, que la gent té tantes ganes d'arribar a la final four del Sant Jordi com nosaltres", demana.
De la resta de companys és curiós comprovar on era Jaka Lakovic quan es va jugar la final four de l'any 2003. El base eslovè defensava els interessos del Panathinaikos, l'equip en què va jugar quatre temporades just abans d'aterrar a Barcelona.
A més, Terence Morris i Erazem Lorbek eren als Estats Units, on el primer jugava a la NBA (Houston Rockets), i el segon, a la NCAA (Michigan State).
A més de Roger Grimau, tan sols tres jugadors hi eren a prop; Fran Vázquez (Unicaja de Màlaga), Ricky Rubio (primer any a les categories inferiors del DKV Joventut, on va arribar procedent del Masnou Bàsquet) i Víctor Sada (Barça B).
Dues categories més
La temporada 2002-03, Xavi Pascual era l'entrenador de l'Aracena. En aquell equip hi tenia Adolfo Sada, germà cinc anys més gran de Víctor. Quan es va jugar la final four de Barcelona, l'actual tècnic del Regal Barça estava pensant en el Plasència, rival a les semifinals de l'Adecco Plata. Pascual va aconseguir la victòria (3-1) i, amb ella, l'ascens a l'Addeco Or.
"Arribem a un dels moments màxims de la temporada i ho fem gràcies a la trajectòria prèvia, amb el factor pista a favor. Nosaltres sentim el primer partit com una final en una sèrie que es preveu llarga i igualada", assegura Xavi Pascual, que ha preparat els partits com acostuma: "Tan sols amb el cor no guanyarem, ens fa falta cap. Necessitem jugar el partit mentalment forts, amb un gran control de les emocions".
El tècnic del Regal Barça assegura: "Aquesta eliminatòria de quarts de final podria ser perfectament la final de l'Eurolliga perquè reuneix els últims dos campions de la competició". Pascual no dubta que "el Panatahinaikos té una de les tres o quatre millors plantilles d'Europa i, a més, un gran entrenador".
El fet que la final four se celebri a Barcelona no inquieta Xavi Pascual. "Sento l'equip amb responsabilitat, però amb la seguretat de creure en el treball que hem fet fins aquí", assegura l'entrenador, peça clau en la construcció d'aquest equip campió que en les últimes temporades s'ha tret molts prejudicis de sobre.
El tècnic de Gavà espera poder utilitzar Joe English, que ahir a la tarda va completar el seu primer entrenament després dels problemes físics per culpa d'una una elongació al bessó de la cama esquerra. Amb la recuperació de l'aler, les úniques baixes seran les ja sabudes de Gianluca Basile i Pete Mickeal.
La incògnita del Panathinaikos, per la seva banda, és el pivot Alek Maric, que divendres va tornar a jugar uns minuts. Xavi Pascuala afirma: "El que intuïm és que el seu paper serà creixent a mesura que passin els partits de la sèrie de quarts de final".
