Publicitat
Publicitat

Un Sant Jordi gloriós

El millor dia de l'any, com és Sant Jordi, no es mereixia tornar a ser tan cruel al Camp Nou. Arrossego un trauma d'infantesa des que l'any 75 un Leeds United que anava de blanc ens va apartar de jugar la final de la Copa d'Europa un 23 d'abril. Arrossego un altre trauma culer des que, ja d'adult, amb Rexach a la banqueta i Rivaldo lesionat, el Madrid -de blanc, lògicament- ens va guanyar 0-2 a l'anada de semifinals de Champions en un altre dia de Sant Jordi. I ahir arribava un Osasuna, vestit de blanc, per tocar els nassos.

El partit era enverinat, per molts motius. Perquè era enmig d'un entrepà de partits intensos contra el Madrid. Perquè veníem de perdre una final. Perquè veníem de jugar 120 minuts que van desgastar els jugadors del Barça tant físicament com mental. Perquè, a sobre, el Madrid que algú podia pensar que regalava la Lliga es va trobar que a València li feien un passadís de 90 minuts i aconseguia un 3 a 6 de gran impacte.

I, per afegir emoció, un Guardiola que havia afirmat que el partit de l'Osasuna seria el més difícil de tots apareixia amb una alineació que podia ser contradictòria amb el seu discurs, amb Milito, Mawxell, Tiago, Keita, Afellay i Jeffren en l'onze inicial. O, el que és el mateix, la pilota d'Or, d'Argent i de Bronze a la banqueta.

Això sí, a la segona part, amb una afició cada vegada més nerviosa (i amb motius), Iniesta, Messi i Xavi van haver de sortir al camp per recuperar una certa tranquil·litat.

Amb tots aquests atenuants, l'únic que importava ahir al Camp Nou era guanyar els tres punts, mantenir els vuit d'avantatge. I es va assolir l'objectiu. I prou. Tant se val. Tant se val que el Barça marqués en les dues úniques rematades a gol, tant se val que Mascherano, de central, hagués de ser el millor del partit i hagués de multiplicar-se per acabar jugant de lateral per la nova lesió de Maxwell. Tant se val que Valdés, al minut 44, hagués de tornar a fer una aturada d'aquelles que donen títols. Tant se val que Alves regalés tantes pilotes al rival en la zona de creació (això sí, per rescabalar-se, a última hora va servir la passada de gol a Messi).

Al capdavall, en aquesta Lliga que s'està fent tan llarga, el Barça en tindrà prou amb dues victòries i un empat en els cinc partits que queden. O, el que és el mateix, si entre els punts que sumi el Barça i els que deixi de guanyar el Madrid fan 7, Guardiola aconseguirà la tercera Lliga consecutiva. El gran títol del futbol espanyol, encara que en els últims dies els mitjans de comunicació que emeten per a les espanyes -i practiquen el periodisme triler- ens vulguin fer creure que la Copa del Rei té més valor que la Intercontinental.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT