22/02/2013

Fer de San Siro una anècdota

3 min
LA FORÇA D'UN MOSAIC 
 L'afició sempre hi vol dir la seva en les nits de remuntades i omple de color el Camp Nou. Contra l'Inter de Milà el 2010, però, no va funcionar.

BarcelonaUn nou repte s'ha instal·lat en la mirada dels jugadors del Barça: aixecar com sigui el 2-0 de Milà. D'ençà que l'àrbitre escocès Craig Thomson va xiular el final a San Siro, els blaugranes només pensen a trepitjar la catifa verda del Camp Nou el 12 de març, fer volar la pilota a gran velocitat i superar l'entramat defensiu que no van ser capaços de trencar dimecres. Tot i que fins llavors hi ha quatre partits -dos dels quals contra el Reial Madrid-, la missió és clara: capgirar l'eliminatòria. "Aquesta generació no ha fet cap remuntada històrica i ens agradaria fer-la", va afirmar Xavi Hernández en roda de premsa, resumint el sentiment del vestidor després d'unes hores difícils. "El viatge de tornada es va fer llarg i no deixem de donar-hi voltes -va explicar-. No vam jugar com s'esperava i no vam competir bé".

El guió dels èxits d'aquest Barça ha necessitat poca èpica, poc jugar contra les cordes. El seu domini del joc l'ha fet decidir sempre quan i on, i són poques les remuntades que s'ha vist obligat a fer. I les poques que s'ha trobat en el camí li deixen un record dolorós. Tràgic. Les semifinals de la Champions 2010 contra l'Inter de Mourinho (amb derrota 3-1 a Milà i victòria impotent 1-0 a Barcelona) són el primer gran trauma d'una plantilla que venia de guanyar el triplet amb suficiència. Aquella mateixa temporada, l'equip ja s'havia estavellat contra el Sevilla als vuitens de la Copa del Rei, després de perdre 1-2 al Camp Nou i no poder fer més que guanyar per un estèril 0-1 al Sánchez Pizjuán.

Contra els andalusos, de fet, és contra qui s'ha completat una de les poques remuntades destacades, aixecant un 3-1 desfavorable, tot i que va ser a la Supercopa d'Espanya del curs 2010/11. Aquell mateix any, els blaugranes van ser capaços de capgirar un delicat 2-1 contra l'Arsenal a Londres en guanyar 3-1 al Camp Nou als vuitens de la Champions.

Aquesta competició és la culpable del segon gran trauma que no ha superat la plantilla, el del Chelsea l'any passat. L'equip de Roberto di Matteo, replegadíssim al darrere, va ser capaç de vèncer per la mínima i deixar sense marcar el Barça a Stamford Bridge (1-0). Els blaugranes, tot i portar el pes del partit, van estavellar-se contra el mur anglès al Camp Nou i, desesperats i histèrics al final, van acomiadar-se d'Europa amb un tràgic 1-2.

Quan Xavi reclama una gran remuntada d'aquesta generació per ocupar pàgines de la història del club, ho fa recordant nits com la viscuda contra l'Ipswich Town el 1977 i el Göteborg el 1986 (passant per penals després d'igualar un 3-0), o l'exhibició del Dream Team contra el Dinamo de Kiev l'any 1993 (4-1). L'última gran remuntada europea va ser el 2000 amb el Chelsea, quan el Barça de Van Gaal va igualar un 3-1 i va vèncer 5-1 a la pròrroga.

Per Xavi, la clau per remuntar al Milan "és minimitzar les errades, situar-se millor al terreny de joc i intentar evitar faltes". "Hem d'obrir el camp i provar més xuts des de fora. Hem de crear espais i ser més ràpids en la circulació", va afegir. Les estadístiques de la UEFA confirmen aquest diagnòstic i, ampliant en l'autocrítica, dibuixen la possible solució de cara a la tornada. Al Barça li va faltar ordre posicional, circulació de pilota més vertical i amplitud. En el mapa de calor dels jugadors s'aprecia que només els laterals Alves i Jordi Alba ocupen les bandes, mentre que Pedro, teòric extrem, es mou massa pel mig. Iniesta juga enganxat a Cesc i Xavi, molt a prop de Busquets.

El detall d'interacció en la passada també destapa un Barça més preventiu que mai. Els blaugranes van fer més passades curtes que habitualment (255, un 12% més que fins ara) i la connexió més explotada va ser la de Jordi Alba i Iniesta (41), però no en zones profundes sinó al mig del camp. Messi, per exemple, va fer més passades a Xavi (9) i Busquets (5) que a Pedro (2) i Alexis (3), socis ofensius. I va rebre més pilotes de Xavi (15) i Busquets (11) que de Cesc (3), Alexis (2) i Pedro (0). Corregir això pot ser el primer pas per convertir l'ensopegada de San Siro en una anècdota.

stats