Publicitat
Publicitat

ELS FABULOSOS ANYS 20

Va aparèixer a la lletra de dues cançons de Gardel

Samitier, o quan la vida és un tango

Els futbolistes i els cantants sempre s'han avingut. Un dels artistes cabdals de la música del segle XX, Carlos Gardel, sempre es va envoltar de futbolistes, i un dels seus grans amics va jugar al Barça.

"¡Sami!, capitán del Barcelona... con tu juego, que emociona, nos has hecho estremecer... ¡Sami!, portador de la nobleza de tu tierra de grandeza... ¡caballero Samitier! " No tothom pot dir que Carlos Gardel li va dedicar un tango. Però un dels jugadors claus en la història del club, Josep Samitier, ho va poder dir.

Si el Barça va començar amb Gamper, el Barça com a fenomen de masses neix amb Samitier. Sami va ser un futbolista fantàstic -encara és el tercer màxim golejador del club, pressionat per l'ascens de Messi- i un home que va viure al límit. Rei de la nit barcelonina, amic íntim de Ricardo Zamora, Samitier.

Gardel i Samitier es van conèixer quan el cantant va arribar a Barcelona per impressionar tothom amb els seus tangos. Tots dos compartien gustos: les dones, la nit, la brillantina i els vestits elegants. Un cop van ser presentats, Samitier va esdevenir el cicerone de Gardel en la nit barcelonina, i es va deixar veure dia sí i dia també pel Paral·lel. Entre tots dos hi naixeria una gran amistat que va perdurar amb el pas del temps. Samitier, que va ser un dels precursors de la publicitat a través dels esportistes, fins i tot va regalar a Gardel un elegant cotxe Graham Piage, ja que el futbolista també era representant de la marca. Un cotxe que Gardel es va endur en vaixell a l'Argentina. El regal de Gardel a Samitier no tenia tant valor econòmic, però era millor. Un tango amb música de Nicolás de Verona i lletra de Lito Mas anomenat ¡Sami! Poetes i cantants: la final del 28
Quan poc després va tornar a Europa, Gardel s'ho va fer venir bé per assistir en directe a la final de Copa del 1928 entre el Barça i la Reial Societat, la final segurament més mediàtica de la història. Va ser aquella que es va repetir tres cops, en què el joc físic dels bascos va fer que el porter hongarès del Barça, Plattko, i el mateix Samitier acabessin amb el cap mig esberlat.

La foto de Gardel visitant Plattko a l'hospital l'endemà, amb Samitier de testimoni amb el cap embenat, queda com a record d'un partit violent que també provocaria la guerra de poemes entre Rafael Alberti i Gabriel Celaya. Tots dos també van ser a Santander per veure aquella final, i Alberti fins i tot recordaria anys més tard com aquella nit Gardel va cantar al sopar per celebrar el triomf del Barça. Impactat pel partit que va fer el porter hongarès, el poeta andalús li va dedicar la Oda a Plattko , cosa que va provocar que el poeta basc escrivís la Contra oda per defensar els jugadors de la Reial i acusar els àrbitres d'haver ajudat el Barça per guanyar la final. Poetes i cantants de tango, tots seduïts pel poder del futbol ja als anys 20.

Cal dir que més o menys durant aquella època, Samitier solia passar les vacances a Cadaqués amb altres jugadors com Sagi Barba, on farien amistat amb la família Dalí. Llavors Salvador no era tan conegut, però durant anys va presumir d'haver conegut els futbolistes i fins i tot d'haver jugat amb ells partidets a la platja. El futur pintor solia fer de porter.

Tornant a Gardel, aquell mateix 1928 va acabar passant el cap d'any a París, on gravaria alguns tangos. Un, Patadura , és un tango humorístic sobre un jugador de futbol sense traça que intenta imitar els millors jugadors del moment. Gardel en deixaria dues versions. Una, utilitzant els noms dels millors jugadors argentins de l'època, com Seoane, Tarasca, Ochoita i Monti. I una segona, en què utilitzava els noms dels jugadors del Barça. Així, en la segona versió de Patadura apareixen els noms de Piera, Sastre, Ricardo Zamora, Plattko, i, per descomptat, Josep Samitier.