Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

El Barça s'ha reforçat anímicament i deixa enrere el pitjor moment de la temporada

S'acaba el febrer maleït i el futur torna a ser esplèndid

El Barça comença últimament els partits mig adormit, amb un aire de certa suficiència, però la bèstia es desperta amb el gol. Ja no és el joc el que provoca els gols, sinó el gol el que desencadena el joc. El Barça necessita marcar per activar-se, però la bona notícia és que ahir a Mallorca va liquidar amb molta facilitat un partit que no havia començat gaire bé, i ho va fer amb els discutits suplents sobre el terreny de joc, aquesta vegada sí, a un molt bon nivell.

Amb zero a zero el Barça és últimament un equip previsible, fins i tot amb un punt vulgar: té en alguns moments dels últims partits un aspecte desnaturalitzat, sobretot en l'arrencada. Sembla un equip que espera esdeveniments o potser simplement temps millors. Costa fins i tot reconèixer-lo: en algunes fases de la primera part, l'estil va ser pla i la circulació de pilota, molt lenta. Ahir es creaven poques ocasions i quan s'arribava a porteria es feia per ràfegues.

Però aleshores va arribar el gol, el factor catàrtic per excel·lència. Va marcar el de sempre, però amb un gol diferent. Leo Messi va rebre una gran passada de Keita, un globus que va trencar la defensa del Mallorca, i el petit davanter argentí va aportar el seu grau d'originalitat habitual, fent un control amb el cap primer i una rematada amb el cap una altra vegada un segon després. Tot el que fa Messi és únic i transcendent, el detall més petit es converteix en un missatge revelador. És un jugador escollit: només ell ha pogut fer un gol amb l'escut o quedar-se amb la bota després de sentenciar una final de la Champions. Messi fa sempre, en cada partit, alguna cosa nova: ahir va marcar després d'una doble rematada de cap, una cosa gairebé impossible.

Però no seria just oblidar-se de David Villa i del seu setzè gol a la Lliga aquesta temporada. Quan falten tres mesos per al final, Villa ja ha superat el registre d'Zlatan Ibrahimovic de l'any passat. No cal l'estadística per confirmar-ho, però la dada té un caràcter simbòlic. El relleu de Villa pel davanter suec ha tingut un efecte catàrtic. El golejador asturià aporta naturalitat allà on Ibra era tan sols un bloqueig insuportable. Sembla que hagi jugat tota la vida al Barça i ha entès a una gran velocitat quin era el seu rol dins del col·lectiu.

El partit contra el Mallorca injecta confiança en un moment delicat, sobretot perquè els suplents van complir ahir a un bon nivell i van fer un primer pas per deixar en evidència els que hem cregut que fins ara no donaven la talla. Ho hauran de seguir demostrant, però el cert és que Pinto va estar impecable sota els pals, Adriano va treure un notable per la banda dreta i Keita va jugar un partit complet i valent. La sensació és que el Barça s'ha reforçat anímicament i ha deixat enrere el pitjor moment d'aquesta temporada. L'equip ha serrat les dents quan calia i ha tornat a demostrar que, a més de ser el millor, té caràcter. El futur torna a ser esplèndid.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT