Rivals, assumiu-ho: no hi ha res a fer
La història és tossuda, i després el partit d'ahir és evident que l'Arsenal ja no podrà eliminar mai el Barça. L'Arsenal és un bon equip, però cada temporada es presenta puntualment a la cita per perdre contra l'equip blaugrana. Ahir Wenger es va disfressar del Chelsea africà de Hiddink, i va sortir al camp disposat a fer el partit que un dia es va jurar que no jugaria mai. Empès per les urgències històriques, el tècnic anglès es va deixar ahir de floritures i va disposar dos murs de contenció colossals davant de la seva àrea, amb la fantasia d'acabar per fi amb la seva bèstia negra. El resultat va ser un partit embarrancat i extremament desagradable. Però en un d'aquells minuts que abans eren patrimoni exclusiu del Madrid (45'+3') va arribar Messi i, en ple col·lapse, va aconseguir que el mur anglès es fes miques.
Messi, l'inventor
Una passada de seda d'Iniesta va habilitar Messi, que, en lloc de disparar a Almunia a la primera, va optar per una solució tan senzilla que no se li havia acudit abans a ningú. Un lleuger toc per aixecar subtilment la pilota i a l'aire, amb el porter batut, disparar a porteria buida. Qui deia que encara no es podien inventar jugades noves? Amb Messi el futbol comença cada partit des de zero. El toc suau davant d'Almunia és una nova via que s'obre per al futbol, com aquella cèlebre cua de vaca que un dia va fabricar Romario.
Busquets puja al mig del camp
Però el partit era massa gros com per liquidar-lo tan ràpid. Faltava un gol desgraciat en pròpia porta de Busquets, potser un avís del destí que el migcentre blaugrana ha de jugar sempre al mig camp i no darrere. Una expulsió de Van Persie més que discutible va deixar l'Arsenal en una situació d'extrema debilitat, i a partir d'aquí va anar a la deriva. Guardiola va avançar Busquets i el mig del camp del Barça va començar a teixir la teranyina destructora de sempre: els dos gols van arribar seguits, i l'Arsenal va tornar a abaixar els braços, una vegada més. No era un partit per a subtileses: l'equip va fer una despesa física brutal, amb Alves batallant cada pilota com si fos l'última de la seva vida i Mascherano portant el seu cos al límit i salvant heroicament el Barça de l'eliminació després d'una errada lamentable d'Adriano. El partit deixa la sensació que el projecte de Wenger s'esgota, perquè ja no guanya ni quan com ahir es traeix a si mateix, i serveix per desanimar definitivament tots els rivals dels blaugranes. Si falla l'equip, Messi. Si falla la tècnica, l'èpica. No hi ha res a fer.
