05/12/2016

Retorn Al futur

2 min
Marlon, Nili i Aleñá, en l'entrenament del primer equip del Barça

BarcelonaQue un jugador format al planter d’un club es consolidi i sigui determinant en el seu primer equip és benvingut en totes les entitats, en major o menor mesura. No tan sols pel factor identitari, de pertinença, per la satisfacció d’haver treballat a casa el futbolista que ha de liderar nous triomfs o èpoques millors, amb el triangle d’or que van integrar Iniesta, Messi i Xavi com a cas més eloqüent. També, per a un club humil o en dificultats de tresoreria, els cracs del planter prometen un respir econòmic quan equips més potents o amb marge per endeutar-se els volen incorporar a les seves plantilles.

Però de la mateixa manera que, segons Luis Enrique, la coneixença del desequilibri del trident genera, en ocasions, la precipitació i l’excessiva verticalitat observada en el joc blaugrana, tampoc es pot matar tot el que és gras qualificant els debutants de futures estrelles només pel fet d’alinear-se per primera o segona vegada amb els grans, fins i tot deixant de banda si la seva actuació ha sigut reeixida o no. Al peu esquerre de Carles Aleñà s’hi han abocat moltes expectatives, i més quan, absent Iniesta, els interiors pels quals el Barça va invertir una seixantena de milions d’euros veuen qüestionat el seu rendiment. Un gol del mataroní contra el juvenil de la Roma va ser, a criteri de la UEFA, un dels deu millors de la passada temporada, i les comparacions han sigut tan variades com exagerades, alguna d’alimentada pels seus singulars rínxols. Aleñà, amb tot, només s’ha alineat amb el primer equip en dos partits oficials, Supercopa de Catalunya inclosa, i, per tant, acumula encara menys minuts de vol a màxima altura que altres joves de qui es va predir un esplendorós futur blaugrana que no han tingut mai. Deulofeu, tot talent, va marxar amb agror, havent tret de polleguera un Luis Enrique que sempre li va retreure poc sacrifici defensiu. Dongou, que va debutar a Segona Divisió amb setze anys, va ser traspassat sense cost al Saragossa, i diumenge va jugar la primera estona de la campanya després de superar una lesió que en va frustrar el traspàs al futbol anglès. Les crisis d’ansietat de Bojan o les lesions de Muniesa demostren que els factors que travessen el camí cap a l’elit són nombrosos i inescrutables.

L’Espanyol, en l’era Pochettino, va ser especialment generós en la promoció de futbolistes formats al club. L’argentí en va fer debutar 23, entre ells Víctor Álvarez, David López i Javi López, però també Paul Quaye (ara a Eslovènia), Albert Canal (al Manlleu) o Manu Molina (al Deportivo B). Avui, Aleñà és un més del centenar de futbolistes de la història blaugrana que s’han alineat en un o dos partits amb el primer equip. Amb divuit anys i amb el que ha exhibit fins ara, l’esperança és legítima, però sense prudència no esdevindrà mai realitat.

stats