Publicitat
Publicitat

EL BITLLET

Redescobrint els entrenadors

Guardiola sempre diu que la clau del seu èxit és entrenar uns jugadors magnífics. Atac de modèstia a part, té raó. Si Diaghilev volia que el món s'agenollés davant dels ballets russos, necessitava un Vaslaw Nijinsky i d'una Anna Pavlova. Però sense el geni (i mal geni) de Diaghliev, la dansa seria la mateixa? Com es miraria el Barça sense Guardiola? Li agradi o no, ell ha aconseguit desviar moltes mirades cap a la banqueta. Rijkaard va ser clau en aquest club, però molts aficionats sempre van pensar que li faltava autoritat. Guardiola, en canvi, és respectat pel seu caràcter exigent i perquè no en deixa passar ni una. Des de Cruyff, no es parlava tant del tècnic del Barça. A Madrid, per exemple, han necessitat Mourinho per mirar cap a la banqueta. Abans, Florentino s'assemblava a aquell Jesús Gil i Gil que considerava que els tècnics eren com cromos que es canvien fàcilment. Ara, en canvi, es parla més que mai d'entrenadors i de tàctiques. I m'encanta. Lloem Wenger, Preciado i Caparrós. I ho fem perquè Guardiola ha creat escola. Tot i que no volia.