Publicitat
Publicitat

LES DUES CARES DE L'ESPANYOL

L'Espanyol fa una segona part esplèndida per recuperar el batec i arribar als 40 punts

Reacció imprescindible

Quatre. La ratxa de derrotes seguides d'un equip que havia fet una primera volta envejable i que aspira de debò a jugar l'Europa League no podia allargar-se fins a la cinquena -o pitjor-. Ahir l'Espanyol va tornar a agafar aire, i la glopada va ser de les fortes, amb quatre gols, tots de molta qualitat, en un partit, però, amb dues cares molt diferenciades, oposades fins i tot, el dia del retorn de Tamudo a Cornellà-El Prat.

La primera meitat va ser força fluixa per part periquita. Va tenir deu minuts bons a l'equador dels primers 45 minuts quan va aconseguir trenar algunes jugades interessants al primer toc amb Luis García com a protagonista, primer en un bon contracop i després amb un centrexut amb molt mala intenció que quasi sorprèn Bravo. Però poca cosa més. La Reial Societat, sense l'angoixa pels punts i més a prop d'Europa que de la zona perillosa, va sortir a fer el seu partit, a deixar fer a l'Espanyol, sortir al contracop sempre que va poder, i agafar la iniciativa si els de Pochettino no sabien què fer-ne de la pilota, que va passar més d'un cop. De fet, el primer ensurt el va donar Griezmann amb una escapada per la banda esquerra que va xutar un pèl forçat a fora davant de Kameni als 6 minuts.

Va haver-hi jugadors ahir que continuaven afectats per les quatre derrotes seguides com Ernesto Galán, que es va deixar pispar una pilota per l'esquena pel sempre viu Tamudo, i sort de Kameni, que ahir sí que va tenir el seu dia. Tres minuts abans el porter camerunès ja va fer una intervenció grandiosa davant de Zurutuza, que havia aprofitat una errada greu de David García.

I quan la primera part semblava que acabaria en empat a zero, i l'espanyol agraint que fos així, Javi Márquez va ser el més llest traient ràpid una falta cap a Luis García a l'extrem dret, l'asturià va veure desmarcat Álvaro Vázquez dins de l'àrea, i aquest, com a bon davanter, no va fallar amb l'ajuda d'Estrada. Si el 0-0 ja era bo per als de Pochettino, l'1-0 era un regal fantàstic. I tan injust era aquest parcial, que dos minuts després Estrada va empatar en un córner, just abans del descans.

45 minuts perfectes
Segurament la xerrada de la mitja part de Pochettino als seus homes no deuria ser com la del Reyno de Navarra fa una setmana -aquell dia ja perdien 2-0-, però segur que no va ser gens amistosa, i a més aquest cop sí que va funcionar, i l'Espanyol va reaccionar. Pocs minuts després de la represa Álvaro va fer una carrera impressionant amb potència i velocitat per la dreta, però la seva jugada la va espatllar Callejón amb un mal control. Aquesta acció va ser el preludi del gol de Sergio García, que va rebre una passada de la mort de Verdú, i des del punt de penal va fer un gran gest tècnic molt bo per marcar el 2-1. Aquest gol va ser el que més necessitava l'Espanyol per asserenar els nervis. A partir d'aquest moment els blanc-i-blaus van trobar el temps i la pausa en el seu joc, els jugadors es van començar a trobar entre ells i van combinar millor.

Com més a gust estava l'Espanyol era al contracop, i en un d'aquests conduït pel jove portuguès del filial Rui Fonte va obrir cap a Callejón al vèrtex dret de l'àrea, i el de Motril es va treure una xut ras i creuat ajustat al segon pal impossible per a Bravo, que va significar el tercer gol de l'Espanyol i de la sentència (minut 81). Però encara hi va haver temps per un quart gol, el de Javi Márquez de falta directa des de la frontal, que va entrar pel mateix forat que havia entrat el de Callejón poc abans. Gran segona part de l'Espanyol, que se situa amb 40 punts just abans d'entrar al març, un fet que feia anys que no passava. Europa segueix sent un objectiu.