Publicitat
Publicitat

TENIS

Rafa Nadal - David Ferrer, una final de gladiadors

Els tenistes se citen a l'última ronda de Roland Garros, on el de Manacor lluitarà pel vuitè títol a París i el de Xàbia pel seu primer Grand Slam

NADAL O FERRER? TU DE QUI ETS? Entra-hi i participa

La final de Roland Garros serà l'exuberància contra la tenacitat, els cops impossibles contra la constància, serà el millor partit que hi pot haver ara mateix sobre terra batuda. Serà una batalla de gladiadors entre Rafa Nadal i David Ferrer, els dos tenistes que més s'han merescut trepitjar demà la Philippe Chatrier a partir de les tres de la tarda, l'hora en què fa dècades que s'hi citen les llegendes del tenis per guanyar el Grand Slam més feixuc de tots. El que fa que inverteixis més hores de joc, més cops a la raqueta i més quilòmetres a les cames. L'exigència feta torneig.

Nadal ja sap què és sortir de París mossegant la copa de campió. Ho ha fet set vegades i contra tot tipus de rivals: l'argentí efímer Mariano Puerta, el suís etern Roger Federer, l'inconstant suec Robin Soderling i el corcó serbi Novak Djokovic, que ahir va vendre molt cara la seva pell a les semifinals. El resultat, especialment el d'un últim set irrepetible, ho diu tot: 6-4, 3-6, 6-1, 6-7 i 9-7. Van ser pràcticament cinc hores d'alts i baixos, de cops al límit, de talent desbordant. Però Nadal, l'heroi Nadal, l'home que flota sobre la pols vermella de París, en va sortir vencedor. I Djokovic, sempre somrient -i ahir un pèl inconstant, fins i tot absent en alguns moments-, només va poder aplaudir. El jardí vermell de París, si Ferrer no ho impedeix diumenge, té només un propietari.

El Ferrer que lluitarà amb Nadal per un bocí d'història és un Ferrer més gran, el de les grans ocasions. Un tenista que no ha concedit cap set en tot el campionat, un tenista que corre cap endavant i cap als costats amb la determinació de qui sap que arriba l'ocàs de la seva carrera -té 31 anys- i té clar que no pot donar cap bola per perduda. El de Xàbia, etern aspirant -quatre semifinals de Grand Slam i cap final, fins ahir-, està davant de l'oportunitat de la seva vida. El problema? Que només ha guanyat Nadal quatre vegades en tota la seva carrera en 23 enfrontaments. I no el venç en terra batuda des del 2004, quan el de Manacor tenia només 17 anys.

Nadal i Djokovic van saltar a la pista amb un sol radiant i un vent que feia volar les banderes de la pista central de Roland Garros. El de Manacor, que s'ha enfrontat amb el serbi 35 vegades des que els dos són professionals, va vèncer el primer set de manera funcionarial, en part gràcies a un rival endormiscat i en part gràcies a la seva constància. Djokovic, número u, es va espolsar la son de les orelles a mitjan segon set, quan va enllustrar el seu millor repertori: dretes invertides sobre la dreta -esquerra, depèn com es miri- de Nadal i un joc de peus envejable. Resultat? Un set iguals i tot tornava a començar.

Un monument al tenis

I va tornar a començar com el primer set, però encara amb més contundència. El de Manacor en tenia prou ficant la bola dins la pista per desesperar el número u, que ahir va optar per la indiferència i no pel combat en els moments crítics. O almenys així va ser fins que va ser capaç de dur el partit al cinquè set amb un tenis modèlic, potent i precís. Un cop a l'últim parcial, Djokovic va cometre un error comú però difícilment corregible. Va donar oxigen a Nadal i no va tancar un partit que tenia fet amb 4-3 i servei a l'últim parcial.

La resta de la història és coneguda: el de Manacor retornant boles impossibles -es va afartar de revessos creuats defensius que es van convertir en guanyadors-, aprofitant les poques opcions que li concedia el rival i provocant les errades d'un Djokovic desafinat a la xarxa, com ja va passar a la semifinal olímpica que els dos van disputar a Pequín, amb un número u errant rematades fàcils. Al final, la història sempre s'acaba repetint. I el vencedor, l'heroi, acostuma a dur cinta al cap.

Un metrònom veterà

Ferrer i Tsonga s'havien vist tres vegades abans d'aparèixer ahir a la Philippe Chatrier tot just quan el públic encara estava recuperant l'alè de l'anterior semifinal. El de Xàbia, de la mateixa manera que l'ombra s'anava cruspint el sol que enlluernava la central de Roland Garros, no va deixar espai per al dubte i va passar per sobre d'un tenista a qui va pesar massa estar en disposició de ser el primer francès després de Yannick Noah a aixecar la copa dels Mosqueters. Amb un tenis ple d'errors i sense capacitat per improvisar -els nervis tenallen el braç i ofeguen la inventiva-, Tsonga va veure com un metrònom de 31 anys es col·locava 6-1 en mitja hora.

El de Xàbia és un tenista passional -és coneguda l'anècdota que el seu entrenador, Javier Piles, el tancava al quartet on es guarden les pilotes quan tenia un atac d'ira als entrenaments-, però que ha après a focalitzar la tensió cap a les cordes de la raqueta. Etern aspirant a tot, cinc vegades semifinalista en cites de Grand Slam, sabia que aquesta vegada no podia fallar. Roger Federer, el seu previsible rival a la penúltima ronda de París, es va estimbar contra Tsonga. I no és el mateix jugar contra una llegenda que contra un rival amb qui tens un balanç favorable.

L'optimisme de David Ferrer només es va enterbolir a finals del segon set, quan el francès -tenista amb cos de boxejador, potent i imprevisible- va treure el seu millor repertori, i va haver de serrar amb força les dents. Superat el repte, el partit va fer baixada i el 6-2 del set final va fer justícia a l'esforç del valencià, que porta tres temporades superlatives.

Cita amb la història

Nadal i Ferrer no només jugaran l'un contra l'altre. També ho faran amb la història observant-los. El de Manacor pot aconseguir el vuitè títol a Roland Garros, una fita inèdita i pràcticament irrepetible, mentre que el de Xàbia pot estar davant l'última oportunitat de la seva carrera per endur-se un Grand Slam. La terra batuda de la Philippe Chatrier, la més vermella del circuit, la que més dificultats posa als jugadors, s'encarregarà d'emetre el veredicte final.

NADAL O FERRER? TU DE QUI ETS? Entra-hi i participa