14/08/2017

'Quo vadis', Barça?

2 min
Leo Messi, durant el Barça-Madrid

BarcelonaEstem sent alarmistes o catastrofistes amb el Barça? No ho crec. Quan parlem de la pèrdua de pes del club i la incapacitat de respectar una idea futbolística, ho fem alarmant del perill de deixar de forma part del grup de tres o quatre clubs que manen al continent per passar a ser al segon grup de set o vuit equips que van arribar als quarts de Champions. El Barça és i serà gran. La llàstima és que s'hagin comès errades quan tocava mantenir l’excel·lència esportiva. Els rivals han encertat just en els dos anys en què tu has perdut el nord fitxant.

Ara li toca a Paulinho, un bon jugador. Peça clau al Brasil, encara que hagués acceptat marxar a la Xina per guanyar diners. Paulinho és un molt bon jugador. De fet, al Barça hi arriben sempre bons jugadors. Però al club no n’hi ha prou sent bo, hi han d’arribar els millors. I han d’arribar dins d’un pla. Aquí està el problema. Quin és el pla esportiu? Per quina raó arriba Paulinho i com afectarà això altres jugadors?

No es pot entendre per quina raó es buscava com a primera opció Verratti i, un cop es perd, no se segueixi buscant un jugador amb el seu perfil. Per quina raó no s’ha seguit prioritzant aquesta posició? El Barça encara té una plantilla molt forta, però la clau és si aquesta plantilla és pitjor que la de fa tres anys i si és pitjor que la dels rivals directes.

No em molesta que arribi Paulinho, em molesta no entendre la raó per la qual arriba. Em molesta tenir por per si marxa Sergi Roberto, veient el panorama. I em molesta que el club no ofereixi a Valverde, un bon tècnic, un escenari per treballar amb calma. Em molesta que s'insinuï que es mantindrà un estil amb Verratti i poques setmanes després s'apunti a un joc més físic amb Paulinho. El problema no és qui arriba, és el com. Com jugarà l’equip, com es planifica la plantilla?

El Barça transmet una preocupant sensació d’actuar a remolc. I el resultat de tot plegat va ser la nit més trista en anys. Veure Isco i Asensio amb el Madrid, assegurant un futur als madridistes, en un estadi ple de turistes, molts d'ells vestits amb la samarreta de Cristiano, són prou senyals per estar alarmats. Un estadi com el de diumenge era un estadi de costellada. Sense orgull, sense valors, sense cor. Guanyes diners, però perds identitat. Et converteixes en un club més. Un producte, res més. Cap a on camines, al camp i la graderia, Barça?

stats