Publicitat
Publicitat

BÀSQUET: EUROLLIGA

Joan Carles Navarro va debutar el 1997 contra el Granada

Quinze anys fent vibrar les parets del Palau Blaugrana

Parlar del Barça de bàsquet condueix a pensar automàticament en Joan Carles Navarro. L'escorta, que fa 15 anys que va debutar amb el primer equip del Barça, rebrà aquest vespre un homenatge del Barça abans del partit contra el Lietuvos.

Quan Navarro va debutar amb el Barça la situació no era la desitjada. Entrenats per Manel Comas, els blaugranes havien perdut sis dels primers onze partits. La derrota que va fer vessar el got va ser al Palau contra el Madrid (73-91). Comas va decidir apartar-se i va presentar la seva dimissió. Joan Montes, aleshores coordinador de les categories inferiors, va agafar les regnes de l'equip i va prendre una decisió de valor incalculable per a la història del club: donar l'alternativa, a poc a poc, a Navarro. No només fer-lo debutar sinó fer-lo jugar minuts i partits importants.

El de Sant Feliu, encara per formar físicament, imberbe i amb tan sols 17 anys, va fer el seu debut i va anotar 10 punts en deu minuts contra el Granada. Va sorprendre a tothom, menys a Joan Montes, que ja el coneixia: "Des que tenia 9 anys que el seguia. L'havia entrenat i en aquell moment ell era al júnior i el vaig fer entrenar de base per explotar les seves qualitats", recorda Montes, que actualment ja no treballa per al club. El fet d'haver seguit la seva evolució a les categories inferiors va donar a Montes una perspectiva molt gran sobre la Bomba. Ningú sap què hauria passat si no hagués debutat aleshores.

L'exigència per guanyar al bàsquet professional cada vegada és més gran. Això ha fet que cada cop hi hagi menys espai per a la improvisació i la formació de jugadors joves del club que acaben al primer equip. Montes, que va treballar amb els germans Gasol, amb Sada, Espuña i Alzamora, entre d'altres, ho reclama. "La gent no entén que s'ha de patir i potser perdre per guanyar grans jugadors. Hi havia gent dins del club que no ho entenia", diu l'extècnic.

Només de boca

S'acostuma a dir que sempre que entra un jugador jove a l'equip els veterans l'ajuden i l'aconsellen. No sempre és veritat. En el cas de Navarro l'ajuda va ser només de boca i no de fets. "Hi havia jugadors dels veterans que no el van ajudar, perquè veien perillar el seu hortet i no li van posar fàcil", confessa el tècnic, que va haver de lluitar contra això.

I com era i és Navarro per haver superat uns inicis que no van ser fàcils? Montes el radiografia: "Dins de la timidesa que ell té, és un jugador molt competitiu. Té un caràcter guanyador especial i no l'espanta res", detalla. Des d'aquell llunyà 1997 fins a aquest 2012 Navarro ha viscut molt i la vida li ha somrigut. "D'aquests 15 anys em quedo amb l'Eurolliga de Barcelona i París. El fet d'haver estat al Barça m'ha permès guanyar moltes coses", comenta Navarro, que va fer un petit parèntesi la temporada 2007-08 quan va marxar a la NBA per jugar a la millor Lliga i contra els millors.

Amb contracte fins al 2015, Navarro seguirà fent vibrar l'afició i les parets del Palau amb els seus bàsquets impossibles. El millor futur homenatge cap a Navarro, però, serà veure'l el dia que s'inauguri el nou Palau Blaugrana.