Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS Reportatge

Doncs la pilota. Wenger i Guardiola es respecten perquè comparteixen molt

Que tenen en comú un alsacià i un del Bages?

"M iro els partits de l'Arsenal perquè sé que em donaran alguna cosa. És un equip amb futbolistes joves, amb ganes de guanyar i buscar-se a través de la pilota, amb un joc molt dinàmic. L'Arsenal es passa la pilota! I això avui dia és increïble. Es volen menjar el món. Deu ser cosa d'Arsène Wenger". Josep Guardiola escrivia aquestes paraules el 2007 en un article al diari El País . En aquell moment, de ben segur no s'esperava que dos anys més tard ell provocaria una de les derrotes més doloroses dels gunners .

Ara deu fer més o menys un any, quan el Barça i l'Arsenal van quedar aparellats en els quarts de final de la Lliga de Campions, Josep Guardiola i Arsène Wenger es van intercanviar un munt d'elogis. "Un equip meravellós", va dir el català de l'alsacià. "El millor conjunt ara mateix", va contestar el d'Estrasburg dirigint-se al de Santpedor. Separats per 22 anys d'edat i destins que gairebé mai s'han creuat (una eliminatòria de Lliga de Campions amb Guardiola jugant al Barça i Wenger entrenant el Mònaco, per exemple), els dos tècnics que seran de nou adversaris demà comparteixen moltes coses. Bé, en comparteixen una de molt important: la pilota.

Els dos tècnics volen guanyar jugant a futbol. Volen la pilota, la volen cuidar i volen estructurar el seu joc d'una manera que els permeti tenir-la. Potser per això el tècnic francès s'ha encaparrat a fitxar un munt de joves que saben cuidar bé la pilota, unes qualitats de joc que a l'Arsenal, abans de la seva arribada, gairebé havien vist només en els equips rivals. Abans de Wenger, el club del nord de Londres era famós per la seva defensa (els famosos back four de finals dels anys 80 i inicis dels 90, per exemple), i pel joc esquerp. Ara basen el seu futbol al voltant d'un producte de La Masia, Cesc Fàbregas. I sempre que ha pogut, l'Arsenal ha fitxat altres joves de La Masia, com el defensa Ignasi Miquel, actualment a l'equip reserva gunner , i Fran Mérida, que en el seu moment va admetre que "molts conceptes futbolístics del Barça també els té l'Arsenal".

Guardiola, doncs, feia anys que mirava els partits de l'Arsenal i respectava la feina d'aquest alsacià que va arribar a Londres el 1996 quan era un autèntic desconegut provinent del Japó, on va viure una aventura exòtica que el va omplir molt com a persona. " Arsène who ?", va arribar a titular un diari anglès, sense saber que 15 anys més tard encara hi seria, després d'haver canviat l'ànima al club. A Londres, Wenger ha jugat i perfeccionat sistemes de joc similars als de Guardiola: 4-3-3 i 4-2-3-1. El tècnic de Santpedor ha afegit més dinamisme, i ha fet que les posicions siguin només un punt de sortida. L'Arsenal juga una mica més encotillat en les posicions, però ho basa tot en el toc, la velocitat, l'atreviment. Visions tan similars que porten a l'admiració, més enllà del que passi demà a l'Emirates.

"Ja jugava amb un 4-3-3 abans que tothom el veiés al Barça de Guardiola. Al Mònaco ja ho vaig fer, i crec que no és una invenció del Barça, aquest sistema. És un sistema holandès que Cruyff va exportar. És un sistema que s'adapta millor a la qualitat dels futbolistes que no pas un 4-4-2 rígid. Un 4-3-3 deixa més espais a la creativitat", deia en el seu moment Wenger, que ha posat molt per seguir perfeccionant un model de joc basat en ideals estètics, i que va descobrir la temporada passada que Guardiola ha creat una nova versió més moderna que funciona encara millor.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT