12/03/2017

Quatre hores d’introspecció

1 min
Natalia Arroyo durant la marató

BarcelonaHa sigut arrencar i s’ha apoderat de mi un estrany desig de reflexió. He pensat en els cops que ens traïm, com quan dius que “mai” correràs una marató, perquè quatre hores d’asfalt sonen massa dures, i t’acabes omplint d’imperdibles la samarreta. M’he fet ràbia quan no he vist uns familiars en un punt pactat i m’he decebut. M’ha costat un parell de quilòmetres entendre que el que fem perquè volem no ha d’acabar en un retret. He somrigut per no fer patir els pares, sempre ho fem per algú altre. He relativitzat el bon moment en espera del dolent, he vist que el mur dura el que et dura el pessimisme i que ens movem per reptes. He menjat sense gana i he begut sense set, com feia la meva àvia pel que pogués ser. I veia aquella gentada a l’horitzó i eren tots els que han passat pel que tu passaràs i tots els que no et podran prendre el que tu sentis quan hi passis.

stats