Publicitat
Publicitat

CATALUNYA DERROTA HONDURES

Catalunya manté el nivell i la tenacitat per no apagar la flama

Quatre gols al desànim

Catalunya va tornar a demostrar una obvietat, que té nivell de sobres, malgrat les baixes, per plantar cara a qualsevol equip mundialista, com Hondures. Artur Mas, li va donar prestigi a la cita estrenant-se com a president a la llotja.

Catalunya va fer una nova demostració del que tothom ja sap, fins i tot a la UEFA i a Madrid, però que ningú sembla que vulgui sentir. El nivell futbolístic d'aquest equip, fins i tot sense tres dels seus jugadors emblema i de talla mundial (Piqué, Xavi i Cesc) és infinitament superior a la majoria de seleccions del rànquing FIFA. Ahir van marcar quatre gols en un partit amb moments de joc excel·lent.

Els cinc primers minuts d'Hondures, però, van ser tan sorprenents com anecdòtics. Al minut 1 Roger Rojas es va escapar sol cap a la porteria de Valdés, però el porter del Barça, sempre atent, se li va llançar als peus i va esguerrar l'un contra un a l'hondureny. I en la jugada següent, un altre cop Hondures es va plantar a l'àrea de Valdés amb perill, però aquí es va acabar tota l'amenaça dels centreamericans.

Amb l'estil de joc i el sistema Barça -laterals ofensius i extrems tancats- Catalunya va anar agafant ritme i es va acabar menjant una selecció molt i molt inferior. Els tres puntes -Sergio García, Coro i Bojan- es van anar entenent amb el pas dels minuts, i van ser seus els tres primers gols de la selecció. En el primer, Sergio va obrir cap a Bojan; aquest, sobre la línia de fons, es va inventar una centrada que semblava impossible, i Corominas, sol al segon pal, va rematar de cap a plaer. Era el minut 26, la màquina cada cop rutllava més fina i la selecció hondurenya s'empetitia.

En la represa, abans de l'habitual i lògic carrusel de canvis, Bojan va tornar a disfressar-se de Xavi Hernández, i va fer l'assistència del segon gol, aquest cop a Sergio García, que abans, però, va lluir-se amb un control orientat excel·lent. Tot just començava la segona part i el partit ja estava encarrilat. Però al de Linyola no li servia de gaire sortir de l'Estadi Lluís Companys fent un bon partit i dues assistències. El seu hàbitat natural és el gol, i la seva autoestima en necessita. Així, en dues accions calcades, trencant la defensa pel mig, evitant el fora de joc, va encarar l'un contra un amb el porter Canales les dues vegades, i les dues vegades el va driblar cap a la dreta i va marcar a porteria buida.

Encara faltaven 20 minuts per acabar el partit, però entre els canvis i el resultat, ja no va passar gaire res més. Hondures va provar d'acostar-se a la porteria de Kiko Casilla, i els suplents de Catalunya també van intentar aprofitar els seus minuts, però el partit estava vist per a sentència.

Artur Mas s'estrena
Sergio González, capità de la selecció per la seva experiència -va jugar el seu 14è partit amb la selecció, ell no falla mai- va aixecar el segon Torneig Catalunya Internacional, i tots els jugadors catalans es van penjar la medalla corresponent. I el més important del moment ritual va ser que el nou president de la Generalitat, Artur Mas, estrenés el càrrec entregant aquest trofeu a Sergio González. Un gest simbòlic, ja que continuem jugant un partit amistós a l'any, però a vegades les formes també són importants i cal cuidar-les a l'espera que vinguin temps millors.