FUTBOL FEMENÍ
Esports 11/04/2011

Quaranta anys després, la dona futbolista continua en lluita

Natalia Arroyo
2 min
Elba i Vanesa lluiten per una pilota, ahir, al derbi de la Superlliga.

El 28 de març del 1971 l'Espanyol s'adjudicava sobre la gespa del Camp Nou la primera edició del Trofeu Pernod després de derrotar el Barça per 2-1, en la primera gran competició de futbol femení que va celebrar-se a Catalunya, encara en època franquista. Quaranta anys després i per un resultat idèntic, les periquites van superar ahir les culers, per posar peu i mig a la final de la Superlliga quan falta una jornada.

S'han marcat i s'han fallat molts gols des d'aleshores. S'ha avançat moltíssim i, actualment, més de 10.000 noies juguen a futbol de manera federada a Catalunya i 25.000 a Espanya. Però la situació del futbol femení continua encara sense trobar un ritme de creixement estable. "Si res no canvia als càrrecs de poder, molts clubs desapareixeran", augura Merche Romero, exjugadora i exdirectiva del Sabadell durant 37 anys. Ho diu després que l'Espanyol hagi insinuat que reduirà el pressupost de la secció, perquè no és rendible. "Mentre l'equip ha anat guanyant títols, ningú ha dit res i ara no tenen dret a carregar-se el projecte", denuncia Fina Torres, que va aterrar a l'Espanyol el 1974, poc després de fundar-se l'equip.

Maria Teresa Andreu era portera del Barça en aquella Copa Pernod l'any 1971 i va ocupar càrrecs federatius a Catalunya i Madrid. "Amb valentia i il·lusió, vam aconseguir que es regulés el futbol", recorda Andreu. Torres afegeix: "Ens va costar moltes hores, baralles i viatges que ens reconeguessin a la Federació Espanyola el 1982". Romero va viure com es desfeia l'equip femení del Sabadell per greus deutes econòmics el 2005: "Tot es va enfonsar quan vam començar a pagar sous massa alts a les jugadores. Va ser una bogeria. Tant de bo no ho haguéssim fet mai".

"La crisi potser obliga a revisar a la baixa els pressupostos però no es pot desfer la feina que vam fer -reclamen les pioneres-. No podem tornar a desplaçaments en cotxes particulars i equipacions heretades", sinó que cal fer sostenible el futbol femení. Com? "Que clubs i jugadores tinguin representació a les federacions i puguin dir-hi la seva", proposa Romero. "Que el futbol femení el gestioni amb seny qui se l'estimi de debò", afegeix Torres. "Que s'avanci amb prudència cap a la professionalització", conclou Andreu.

Un primer pas es va fer aquesta setmana amb un acord entre l'Associació de Clubs de Futbol Femení i l'AFE per crear una base sòlida que millori les condicions laborals de les jugadores i animi la inversió. No cal desfer res. Cal reorientar el camí. Com van fer les pioneres.

stats