ESPANYOL
Esports 21/09/2017

Punt de nivell per sortir reforçats de Vila-real

L’Espanyol torna a competir en un duel equilibrat on pesen més les defenses que els atacs

Roger Requena
3 min
Piatti intentant desfer-se de la pressió de Rodri, un dels encarregats d’aturar els atacs de l’Espanyol.

BarcelonaQuan no es pot guanyar, almenys s’ha de procurar no perdre. La idea que va repetir Quique Sánchez Flores en diverses ocasions l’any passat la va aplicar ahir amb encert un Espanyol que va sortir reforçat de la seva visita al camp del Vila-real, d’on va esgarrapar un valuós empat (0-0). Els blanc-i-blaus van tenir una cara més protagonista en el primer temps, i van arribar a posar en dificultats un Vila-real que va capgirar la tendència després del descans per acabar sotmetent un conjunt al qual no va aconseguir batre.

Com ja havia anunciat a la prèvia, Quique va ajornar les rotacions per a més endavant, i va mantenir l’onze que tan bon resultat li havia donat contra el Celta. Ahir, novament, no va decebre. Contra un Vila-real que tenia 33 hores més de descans que els blanc-i-blaus, l’Espanyol va competir de tu a tu contra una plantilla que competeix per Europa. A diferència de la visita de la temporada passada, aquest cop l’Espanyol va voler fer alguna cosa més que defensar. Amb armes per ser protagonista, va portar la iniciativa en diverses ocasions, i va arribar a sotmetre un Vila-real que va estar a punt de prendre mal amb dues rematades perilloses de Baptistão i Jurado en els primers sis minuts.

Amb Bacca i Bakambu com a referents gairebé fixos en atac, la defensa espanyolista va saber fer pesar una bona col·locació i anticipació per desconnectar els dos puntes groguets, que van passar pràcticament desapercebuts. David López i Hermoso van guanyant rodatge, minuts junts i, el més important, una entesa i compenetració que cada cop fa enyorar menys Diego Reyes. El perill local, més que pels davanters, va arribar gràcies a l’aparició de migcampistes des de la segona línia. Castillejo, el més actiu dels locals, ho va provar amb tres rematades al primer temps, i Trigueros amb una altra des de més de 30 metres que va estar a punt de sorprendre Pau. El partit s’hauria pogut capgirar si Munuera Montero hagués assenyalat penal en una traveta de Fuego a Castillejo que fins i tot l’asturià va semblar que acceptava, ja que es va quedar immòbil mentre la pilota seguia rodant dins de l’àrea. L’àrbitre andalús, però, va deixar jugar en contra de la voluntat de l’afició local.

En un primer temps força equilibrat, l’Espanyol i el Vila-real van anul·lar-se amb dos sistemes pràcticament idèntics, amb els únics matisos del ball de posicions de Jurado i Castillejo, més alliberats que la resta de jugadors. Tots dos van aportar talent i, en alguns moments, un desequilibri necessari per trencar dues defenses rocoses i ordenades.

Primer partit sense encaixar gols

En la represa, va ser el Vila-real qui més clarament va apostar pel partit. Potser amb més desgast físic, l’Espanyol va recular, cedint la iniciativa als groguets. En aquest escenari, Quique va fer entrar Sergio García i Melendo per intentar tenir més pilota, però l’aposta no va acabar de donar resultat.

L’Espanyol no patia excessivament, però cada cop li costava més creuar la línia del mig del camp i traslladar perill a la porteria de Barbosa. David López va poder sorprendre’l en una jugada a pilota aturada, però en lloc d’això va enviar una pilota als núvols quan ho tenia tot a favor. La rèplica dels locals, una ruleta amb un remat posterior de Bakambu, que va exigir una gran mà de Pau, i posteriorment una rematada desviada d’Ünal. Però cap dels intents va poder batre el gironí, i l’Espanyol va acabar amb la porteria a zero per primer cop.

stats