17/12/2010

Tot va molt bé: a l'Espanyol tenim un problema

2 min
Pochettino i Guardiola, la nova era del derbi.

FILÒSOFS'acosta el derbi i no cal insistir en les dues idees que dominen els discursos de cadascuna de les parts desiguals: el Barça té un gran equip i l'Espanyol li té presa la mida. No negaré la base real d'ambdues idees que, amb el punt d'exageració corresponent, són expressió del tarannà de culers i pericos. Els blaugrana amb un provincianisme fatigós i una supèrbia un tant madrilenya amb aquesta mania de vincular els seus colors a l'enunciat "millor del món": on ara hi posen equip abans hi posaven club, camp o afició. Els blanc-i-blaus amb un voluntarisme excessiu i un discurs tan resistencislista que ens pot fer crear móns artificials. I des d'aquest món propi i una mica artificial, als pericos no ens preocupa el bon moment del Barça. Tenim Pochettino i creiem en ell des d'una fe filla de la raó. Perquè ens va salvar del foc etern i perquè està explicant als nostres jugadors el més important: l'oportunitat que tenen de fer-nos molt feliços.

Aquests anys, i en circumstàncies molt adverses, hem plantat cara i hem rebut alguna d'aquestes dosis de felicitat, -inoblidables els partits amb nom: Tamudazo, Delapeñazo-. Ha estat una època en què aquella expressió de marxisme simplificat de "com pitjor, millor" ha marcat la dinàmica dels derbis des de la perspectiva perica. A punt de baixar a segona, jugant malament i amb un president que no era benvingut, ens quedava un gran argument: l'èpica. Demà, en canvi, tot és diferent: li farem un homenatge merescut a un jugador del Barça, tenen un president contra el que no tenim res -el recordo a l'aeroport abans de volar cap a Glasgow-, la nostra opció futbolística és constructiva, ells -i no nosaltres- han reservat jugadors pel derbi i aquesta setmana han deixat de ser aquell nen que, de tan perfecte, fa ràbia. En definitiva, tot és molt bonic: massa. I en el regne de l'harmonia ens costarà que l'èpica s'hi pugui fer un lloc.

stats