Publicitat
Publicitat

Van ser les espases més afilades del matx, l'un sense exèrcit darrere i l'altre ben dirigit

La segona línia Deixa sol Osvaldo i acompanya Pedro

Els dos 17 van ser els més profunds dels matx: Osvaldo caient a la banda però rebent massa sol, i Pedro corrent de fora endins, explotant la generosa esquena rival i recreant-se amb l'arribada de companys.

Va ser un derbi de molts duels. El de Baena amb Iniesta, junts arreu. O el de Javi Márquez perseguint Xavi pel cercle central. Els duels d'Osvaldo amb els centrals blaugranes, o el de Callejón amb Alves o Villa amb Chica. I el de Pochettino amb Guardiola, a través de la pissarra.

Justament d'aquesta pissarra sorgeix un duel apassionant, de moviments estudiats i brillants: Osvaldo i Pedro. Els periquitos van confiar en el seu davanter, reclamant-li una caiguda a banda per aprofitar l'espai que deixaven a l'esquena els laterals, o bé Alves o bé Abidal. Piqué i Puyol van fer ahir moltes cobertures per evitar que l'argentí rebés amb comoditat. El problema del 17 blanc-i-blau va ser que, quan rebia, no trobava a temps cap ajuda. Verdú pel centre estava ofegat per les ajudes defensives. I Callejón i Luis García arrencaven molt més lluny que de costum, perquè Alves i Abidal els exigien el replegament defensiu. Així, Osvaldo feia el moviment adequat, el previst, el que, certament, era perillós, però no l'acompanyava la resta de l'equip.

Valentia amb límits

L'Espanyol va apostar per anar a buscar al Barça i ser agressiu, amb una línia defensiva que s'avançava molt per ofegar al mig. Però aquest esforç per ajuntar les línies va acabar sent excessiu i va desgastar els jugadors. Probablement preveia Pochettino que la recompensa d'aquest gest dels seus homes tindria més recuperacions de pilota, forçaria més errades blaugranes. Com que no va ser així, Osvaldo va quedar-se sol gran part del partit. Al segon temps, amb Alves i Abidal menys incorporats, van poder agafar protagonisme Callejón i Luis García, combinant amb Osvaldo. El punta periquito va agrair-ho amb un gran gol que va donar ales als locals. Per uns minuts.

Ahir el Barça va tornar a ser una màquina d'avançar metres, d'arribades de milers de jugadors a zones de remat. Els rivals només tenen una opció: baixar o baixar. I, tot i així, no poden evitar infinites ocasions visitants.

Pedro va ser l'home que més en va crear. Directament, o indirecta. Des de la banda, va fer dubtar una vegada i una altra un Dídac vulnerable i indecís, perdut en la mobilitat estudiada de Pedro. Va venir a rebre per preparar el terreny, i demanar la jugada bona a l'espai. El primer gol, però, finalitza després d'una pèrdua de pilota i una arrencada centrada, en què l'Espanyol es va reorganitzar molt lent, distret per les protestes amb Callejón estès a terra.

La resta d'accions van ser gairebé idèntiques: Pedro va plantar-se davant Kameni amb una cursa solitària, sense haver de driblar ningú, només movent-se bé. Villa va agafar-li el relleu al final del matx.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT