Publicitat
Publicitat

LLIGA

Exhibició del Barça per evitar que el Madrid ja sigui campió

Pluja de gols per recuperar el somriure

Alliberat de pressió però amb llum a l'horitzó després del nomenament de Tito Vilanova, el Barça ahir va limitar-se a fer el que sap fer més bé: jugar a futbol. Va golejar el Rayo i va evitar que el Madrid ja fes festa a Cibeles. Sense rellotges en contra, sense necessitats imperioses ni finals a vida o mort, l'equip va recuperar el somriure amb una exhibició ofensiva de Messi, Pedro i Alexis Sánchez. El Barça va arribar als 100 gols i va permetre a l'argentí acostar-se encara més al rècord de Gerd Müller de fer 67 gols en una temporada i d'empatar amb Cristiano en la lluita per al Pitxitxi.

El Barça havia redescobert la tristor aquesta setmana. Convertit en un campió que havia caigut a la lona dos cops en pocs dies, l'equip s'hauria pogut deixar anar en caiguda lliure, cansat, per entregar la Lliga a un Madrid que havia guanyat el Sevilla unes hores abans. Molts haurien perdut l'esperit combatiu, però el Barça va saber ser professional i es va endur els tres punts evitant que els blancs celebressin el títol ahir mateix. De fet, Guardiola ha insistit durant quatre anys que cal lluitar cada pilota, que cal donar-ho tot i no defallir mai. I el Barça, en un acte de guardiolisme, va ser constant per sobre de les circumstàncies i els atenuants.

L'escenari era incòmode. Un dia lleig i plujós en què tocava estar centrat en el joc i en què just aterrar a Madrid s'havia rebut la notícia que els blancs havien golejat el Sevilla. Cibeles, de fet, estava llesta per si el Barça perdia i el Madrid hi anava a celebrar el títol. Però la Lliga s'allarga una jornada més. La festa blanca haurà d'esperar, perquè ahir el Barça va jugar amb tanta seguretat que per segons sembla impossible recordar tot el que ha passat els últims dies.

Retorn al 'futbolí'

El matx era ben estrany. Un partit amb les càmeres més pendents dels diàlegs Guardiola-Vilanova que de l'equip inicial. Un dia per pair l'adéu de Guardiola i fer-ho en un escenari, Vallecas, sempre incòmode. Ahir, de fet, era el dia del retorn al futbolí del Rayo, aquest camp amb la gent a sobre, propi dels anys 70, amb pocs espais, ambient de barri i el color de ciment a les graderies. Un camp en què s'havien sumat derrotes incòmodes acompanyades d'escàndols a passadissos d'hotels o agressions a rivals. Vallecas, però, va somiar cinc minuts -la pressió de l'equip de Sandoval va crear greus problemes al Barça durant els primers compassos- però després va anar perdent la veu a mesura que el joc del Barça s'imposava. Guardiola va seure al costat de Vilanova i un munt de cracs (Valdés, Alves, Iniesta i Cesc) i va donar minuts a Adriano i Montoya de laterals i Pinto a la porteria -un gest per donar ritme al porter andalús de cara a la Copa i permetre que Valdés s'asseguri guanyar el premi al porter menys golejat-. Amb Thiago liderant la creació ajudat per Busquets i Keita, l'equip esclatava en atac gràcies a la bona feina de Pedro i un Alexis immens. I tot, amb Messi disposat a no afluixar el ritme. El trident ofensiu va jugar un partit fantàstic, amb constants diagonals del xilè i del canari.

El Rayo no es va tancar en defensa. El va anar tancant el Barça amb el seu toc. Pressionant fins i tot un Pinto que va patir amb els peus a l'inici del matx, l'equip local va voler ser tan valent com en el partit d'anada, però, una vegada el mig del camp blaugrana va superar la seva primera línia de pressió, el matx es va acabar. El primer gol va ser una mostra de joc coral, amb Alexis i Pedro creant la jugada i Messi marcant. L'argentí, encaparrat a acostar-se a Cristiano Ronaldo en la lluita pel Pitxitxi -ahir el va empatar a 43 gols-, va participar en sis dels set gols blaugranes, com el segon (va recuperar la pilota i Alexis va marcar amb la col·laboració de Rober) i va fer l'assistència del tercer a Keita. Al descans, el matx ja s'havia acabat.

El retorn d'Afellay

Intentant lligar curt Alexis i Pedro, el Rayo va intensificar la marca sobre els homes de banda però no va poder evitar les arribades des de la segona línia d'un Barça que a mesura que trobava els gols s'agradava més a ell mateix. Pedro va fer el 0-4 després d'un xut de Messi, i Thiago, de cap, va fer el 0-5 a centrada d'Alves. Puyol, que va fer un partit majúscul, es va encarregar de demanar als dos brasilers que deixessin de ballar per celebrar el gol, tan centrat com estava en un partit que va significar el retorn als terreny de joc d'Afellay. Amb l'holandès al camp van arribar els dos últims gols, de Pedro amb assistència de Messi, i el 0-7 final de l'argentí. La golejada més gran d'una temporada que acabarà amb la Lliga al sac del Madrid si els blancs guanyen dimecres a Bilbao. Ara sí, el Barça ja no podrà fer-hi més.