El soci fa cas a Piqué i acompanya l'equip fins als quarts de final

Barcelona.Que parlar de nit màgica sigui un tòpic massa gastat no implica que la nit d'ahir no ho fos. El Camp Nou es va omplir com els dies dels partits grans i no va deixar d'animar fins a l'últim segon. Gerard Piqué va agafar dilluns el paper que solia fer Pep Guardiola per engrescar el públic del Camp Nou a seguir-los, animar-los i acompanyar-los fins als quarts de final, i ho va fer amb una frase provocativa: "Qui no cregui en la remuntada que deixi el carnet a algú que sí que hi cregui".

El mosaic de 360 graus amb el lema "Som un equip" va ser preciós, i els jugadors van notar llavors que aquella seria una gran nit i que no podien fallar.

Els 15 primers minuts, en què l'equip va sortir en tromba per aconseguir el primer gol, van tenir com a banda sonora els crits i càntics dels aficionats, que no van parar ni un segon, i quasi no se sentia res a un metre de distància. Amb el gol de Messi tan matiner el camp va esclatar, quan Pedro va caure dins de l'àrea va protestar com mai i, quan Iniesta va estavellar una pilota al travesser, el crit d'"ui" va ressonar amb un eco que feia por.

Però, de la mateixa manera, les poques vegades que el Milan va aconseguir trepitjar l'àrea de Valdés, conscient de la importància que hauria tingut un gol rossonero , l'estadi contenia la respiració i es quedava en silenci durant uns instants. L'excitació a l'estadi era tan gran que, quan va arribar el minut 17 i 14 segons, els habituals càntics d'"independència" van quedar ofegats per l'emoció del futbol i quasi no es van sentir.

El joc del Barça es va agafar un respir a l'equador de la primera part, i el públic també, però en alguns moments l'afició va tornar a cantar demanant a l'equip que tornés a posar la cinquena marxa. El silenci més gran, però, es va produir durant els 15 segons que va durar la carrera de Niang sol cap a la porteria de Valdés al minut 38. Quan la pilota va tocar el pal, el Camp Nou va sospirar, i quan Messi va marcar el 2-0 a la jugada següent, va embogir. Però encara quedaven més emocions per viure. El gol de Villa a l'inici de la represa va tornar a posar l'estadi en un punt dolç, però amb la por que un gol del Milan ho engegués tot a rodar. Els 35 minuts que van passar des del 3-0 fins al 4-0 definitiu es van fer eterns, i el públic intentava acompanyar, però costa cridar mossegant-se les ungles. Quan Jordi Alba va marcar el quart en el temps afegit, la bogeria va ser màxima. La generació de Messi ja tenia la seva remuntada i el Camp Nou havia sigut decisiu.