MADRID.Per un cop, Josep Guardiola va fer jugar un equip inicial sense cap sorpresa: els mateixos protagonistes del triomf en Lliga per 1 a 3 amb Pinto a la porteria. Home de paraula, de Guardiola no es dubtava que faria jugar el porter del Puerto de Santa María, i així va ser: Pinto es va retrobar amb el Madrid mig any després de la final de València. I de nou a Pinto li va tocar patir una genialitat de Cristiano. Si a la final de la temporada passada va ser un vol majestuós, ahir va ser una contra solitària amb un xut en què el portuguès va buidar tota la ràbia acumulada per les crítiques que ha rebut últimament. Pinto, però, es va treure l'espina d'aquella final en aconseguir un triomf merescut. Amb el Madrid tancat en defensa, Pinto no va tenir gaire feina. I precisament aquesta absència de feina es va girar en contra del porter andalús, ja que l'únic xut a porta en els primers 45 minuts dels blancs va acabar al fons de la porteria. Andoni Zubizarreta, que coneix força bé la feina del porter, ho resumia bé: "No és culpa de Pinto, és mèrit del xut de Cristiano. Ser porter és molt difícil, ja que de fora tot sembla molt senzill". Ser porter del Barça no és senzill, i encara menys si ets suplent d'un porter que decideix partits com Valdés. I al Bernabéu, encara és més difícil.
Pinto, però, no es va descentrar, ja que té experiència, talent i coneix l'escenari. L'andalús no jugava al Bernabéu des de la seva època al Celta, quan el club gallec guanyava a l'estadi del passeig de la Castellana. De fet, els dos últims partits de Pinto al Bernabéu havien acabat amb victòria. Ahir doncs, va sumar el tercer triomf. El porter va centrar-se, va reaccionar al gol i va mostrar-se sempre atent. Especialment quan li va tocar fer de defensa central rebent l'esfèrica amb els peus i, sobretot, tallant alguna passada llarga dels locals a l'esquena de Piqué i Puyol. Va tancar l'expedient amb bona nota. I al final del partit Guardiola i els seus companys es van recordar d'ell abraçant-lo. El primer de tots, Víctor Valdés.
