Pinto torna a l'estadi on es va guanyar la confiança del culer
Pinto va debutar a Primera a Palma i allà es va guanyar el respecte de part de l'afició del Barça aturant un penal a Martí, amb un estil especial, que hauria pogut canviar la història de l'any de triplet.
Barcelona.La figura del porter suplent d'un gran club sempre genera el mateix debat. És millor un veterà de tornada del futbol que accepti la suplència sense queixar-se o un jove de vint-i-pocs anys que comenci a fer-se un nom? Hi ha opinions per a tots els gustos, però està clar que Pep Guardiola opta per la primera opció. El tècnic blaugrana no va portar Pinto al Barça, va ser Juan Carlos Unzué que va aconseguir-ne la cessió del Celta quan Albert Jorquera es va lesionar jugant amb Catalunya a San Mamés el Nadal del 2007. Però Guardiola sí que va haver de prendre la decisió de si fitxar-lo o tornar-lo al club de Vigo. Aconsellat per Unzué -ara entrenador del Numància de Segona-, Guardiola va decidir quedar-se Pinto en propietat un any més -l'any del triplet i del penal a Mallorca-, l'estiu següent el va tornar a renovar, aquest cop ja convençut en primera persona, i ara tornarà a fer-ho, un any més. I a més ampliarà el contracte fins al 2012 sense haver d'esperar l'estiu. Una mostra més de confiança de Guardiola i del Barça.
La confiança del vestidor l'ha tinguda sempre, Pinto, pel seu caràcter alegre però també per la seva professionalitat irreprotxable. Però la confiança del culer va costar una mica. Potser pel que va dir Guardiola el diumenge després del partit contra l'Athletic -"no sé qui dubta de Pinto, potser per la seva pinta i la cua que porta, però sempre ha sigut un gran porter"- o per altres motius, però el cert és que a Pinto li va costar que la majoria de l'afició se'l cregués. De fet n'hi ha alguns que encara no se'l creuen com a porter suplent, que és el que és, i amb l'última lesió de Valdés han sorgit de nou els pessimistes. Si la recuperació del porter de Gavà va a bon ritme estarà llest per ser a Mestalla el 2 de març i Pinto només haurà hagut de jugar dos partits de Lliga, contra l'Athletic i avui al camp del Mallorca.
El punt d'inflexió del triplet
El 4 de març del 2009 és un dia assenyalat per a José Manuel Pinto. Aquell dia el Barça va jugar el partit de tornada de la semifinal de la Copa a Palma -la mateixa ciutat en què va debutar a Primera amb el Celta la temporada 98/99- amb un 2-0 a favor del Camp Nou. Guardiola havia decidit que Pinto seria el porter de la Copa, ho va ser en tots els partits, i molts recelaven d'ell. Però bona part dels ateus van canviar la seva fe cap a Pinto quan el porter andalús va aturar un penal a Martí en un moment decisiu d'aquella tornada de semifinals, i ho va fer utilitzant un recurs molt poc habitual en els porters blaugranes, intentar posar nerviós el llançador. I ho va aconseguir, tot i que el mallorquinista Martí va assegurar el dia després que el que va fer Pinto no el va afectar perquè en els entrenaments ja havia assajat que si hi havia un penal el xutaria pel mig.
Si aquell penal hagués entrat hauria sigut el 2-0 a favor del Mallorca, l'empat en l'eliminatòria i amb més de mitja hora per endavant amb el Barça amb un home menys per l'expulsió de Cáceres. Molts mitjans de comunicació van qualificar aquell penal com un " Pinto de inflexión" , ja que si el Barça hagués quedat eliminat de la Copa aquell dia no s'hauria aconseguit el triplet, ni els sis títols del 2009. Però Pinto va aturar el penal, el marcador va seguir amb 1-0, just després va sortir al camp Messi, i amb vint minuts va fer el gol que sentenciava el partit i classificava el Barça per a la primera final d'un any màgic.
