Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

La Pilota d'Or del senyor Xavi Hernández

Hi ha jugadors que ho somien. Es veuen algun dia, somrients, ben mudats i fent un discurs per agrair a tothom que els hagin ajudat a recórrer el camí fins al moment d'aixecar la Pilota d'Or. Messi s'ha imaginat moltes vegades en aquest escenari i, gol a gol, s'hi ha anat acostant conscientment. D'altres es consideren els millors sense discussió i només la miopia inculta de la resta del món, oh pobres mortals!, no ho reconeix. Aquesta és la patologia de Zlatan Ibrahimovic. I n'hi ha que tenen l'aspiració legítima i difícil d'arribar-hi, com ha reconegut també en públic Alexis Sánchez. Xavi no. Xavi Hernández Creus sempre ha somiat només (o ni més ni menys) jugar al Barça.

Estem parlant d'aquella peça imprescindible sense la qual no hauríem viscut nits d'excessos com la d'ahir a Zurich. El Barça es presenta al món com un artefacte tan excel·lent, complex i alhora fràgil com un Stradivarius. I el dorsal 6 és qui ho equilibra tot i hi dóna el punt d'harmonia. Xavi sempre surt a les fotografies. En un gloriós però discret segon pla. Prou reconegut per ocupar una plaça al podi i al mateix temps conscient del rol que ocupa a l'ombra del millor jugador de tots els temps. El senyor Xavi apareix també imprescindible per al relat d'aquest moment històric. Des de la seva posició privilegiada al camp fa la sensació que ell és qui entén de debò l'essència del joc, la pedra filosofal de l'alquimista. I, encara que ell no ho vulgui, apareix com l'home sobre el qual s'ha d'edificar el futur.

Ahir ho va tornar a fer. Va aconseguir arrencar a Messi un somriure que només li hem vist al camp. El va donar per guanyador indiscutible a les tres de la tarda i va eliminar de cop qualsevol aspiració de la FIFA per mantenir la incògnita del guanyador fins al final d'una gala amb un format de difícil digestió. Messi li va tornar la paret amb la Pilota d'Or a les mans, amb un discurs de guanyador per destacar el mèrit del grup que l'ha portat aquí. Entre tots dos van tornar a deixar en evidència els absents de la vetllada.

Ahir vam presenciar de prop com Lionel Messi s'asseia entre els escollits per la història del futbol. Di Stéfano, Cruyff, Platini, Pelé, Maradona… li han fet un lloc al seu costat mentre observen com inevitablement avança per superar-los. Segurament ells entenen més que ningú fins a quin punt sense Xavi a Messi li canvia la cara i fa la cara trista amb què hem patit mentre juga amb la selecció argentina. En canvi, a casa, amb Xavi tot té un sentit.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT