Publicitat
Publicitat

Washington directe

Perdre sense baixar de l'autocar

El candidat Rubalcaba, preguntat sobre la viabilitat d'una independència dins d'Espanya diu que"Impossible is nothing"(que segur que és la consigna amb què deu aguantar la moral de la seva tropa) i la frase se m'entravessa al minut noranta, perquè elGranáestà jugant amb nou, el Barça només guanya per un gol, i encara que Guardiola ha fet sortir Keita perquè ensenyi la llesca (que es quan cal empassar-se saliva perquè és el senyal que no les tenim totes) ja hem vist massa coses impossibles durant el partit que han resultat possibles i el record del Sevilla encara cou.

Coses impossibles? Leo… estimat, indiscutit, rei Leo, o Leo rei, ¿no és possible tocar més fort la pilota i que no la treguin abans de la ratlla de gol? Cesc, Xavi, Pedro… ¿no seria possible xutar més de fora l'àrea? O sigui, dit amb el degut respecte i la gratitud eterna de qui mai no va imaginar que viuria prou per veure quatre Copes d'Europa, quan el contrari t'espera amb dues línies de cinc i ni un exèrcit de Xavis trobaria un forat per fer una passada, i no tenim el dia rapidet que diguem per fer circular la pilota, ¿no podríem xutar una mica més des de la frontal o més enllà, tipus falta del gol de Xavi, i deixar de remenar-la de manera un pèl previsible i a càmera lenta? No dic sempre, només de tant en tant, encara que sigui per fer sortir el central a tapar el xut. Total, si de seguida la tornareu a recuperar… Sí, esclar, l'estil no es negocia iblaugranarima ambfiligrana, però alguna rima més haurà de trobar l'staffde poetes de Guardiola perque això d'aquest any també semblava impossible i, en canvi, comença a ser tendència general: els contraris han arribat a la conclusió que jugant-li al Barça te n'emportes cinc i no surten de la cova en tot el partit per si el miracle de Javi Varas es pot repetir un altre dia, i proclamen orgullosos "Perdrem sense baixar de l'autocar", i vinga, el Barca dedicat al noble esport de picar pedra. I picar pedra a revolucions baixes és molt avorrit i una mica perillós.

Res és impossible

Tot això, esclar, en el supòsit que les ocasions no entrin, o no entrin tant, com li ha passat al Barça als últims tres partits. O sigui, a veure si ens entenem: es creen ocasions, Leo corre a molestar el porter al minut noranta (o sigui que gaire cansat no hi deu estar), i ahir es van guanyar els tres punts que és el que compta. No hi ha res impossible, però em sembla bastant difícil que aquest Barça no continuï fent història, encara que a vegades la història de cada partit es faci una mica insípida.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT