Publicitat
Publicitat

Guardiola es fixa com a pròxim objectiu seguir millorant el joc de l'equip, amb nous matisos i jugadors

En Pep ja prepara la quarta evolució

Fins i tot en la victòria, fins i tot en l'eufòria, Pep Guardiola manté la coherència. Especialment en la victòria, especialment en l'eufòria, el tècnic del Barça vol recordar quin és el camí a seguir. "Quan ets entrenador del Barça i et desgastes reaccionant en situacions que no pots controlar, deixes de parar atenció al joc i aleshores comences a jugar pitjor. L'única cosa que podem controlar i que ens farà ser cada dia millors és el joc, des que l'àrbitre xiula el principi d'un partit fins al final". Tan senzill com això, tan difícil com això.

Tot el mèrit d'aquest Barça no és més que la seva capacitat de viure tot un any pendent només d'atacar cada dia millor, de superar aquella defensa que els va aturar amb marcatges ferris per tot el camp, de defensar bé les situacions de contraatac, de no patir en les accions a pilota aturada, de recuperar la possessió més aviat, de no perdre-la ni rifar-la tot i que algun adversari atrevit els pressioni ben amunt. De fer lluir Messi cada dia més. És tan senzill com trobar els errors allà on tothom només veu accions dignes d'elogi. Tan difícil com innovar per no caure en una rutina que podria adormir i avorrir els futbolistes. Tot el mèrit d'aquest Barça és haver trobat l'equilibri entre la naturalitat i l'alegria amb què se celebren els títols entre la multitud culer i l'exigència amb què s'analitzen els detalls de tots els partits. Dels guanyats. Sobretot dels guanyats.

No s'entén de cap altra manera que en la prèvia a la segona final de Champions en tres anys, Guardiola recordés un triomf 2-0 i insinués que a Roma no es va fer un bon partit. No. No era una estratègia de motivació. No era cap missatge encobert als seus jugadors o a l'afició. No. És una forma de viure i veure el futbol. Una mirada sempre perfeccionista, sempre inquieta, sempre crítica, que no pot evitar revisar un partit i acceptar-lo sense esperit de millora.

Esprémer i allargar el cicle

No descentrar-se quan es parli de dopatge o d'actituds antiesportives, d'ajudes arbitrals, de tractes de favor a la UEFA i la RFEF, i dedicar tots els esforços a passar per la pissarra les accions del joc susceptibles d'anàlisi és el secret de l'èxit i la garantia que aquest Barça, encara incomplet, no té sostre.

En el seu afany de seguir filtrant al laboratori tot el que és mesurable del futbol blaugrana, Guardiola ha fet evolucionar el joc del Barça des que va arribar, reinterpretant el rol de Messi dins l'equip i donant-li tants galons com calgui. I no es conforma a treure encara més suc a l'argentí ajustant els automatismes ofensius, sinó que intenta trobar, primer en el filial i després en el mercat, algun element diferencial que pugui aportar un plus al joc col·lectiu. Què li falta al Barça? Com es pot avançar més en l'estil campió d'aquest equip i seguir sorprenent?

Els punts febles d'aquest any

El cos tècnic del Barça ha anat formant una plantilla versàtil, amb pocs futbolistes però que, entre tots, doblen i cobreixen amb garanties totes les posicions del camp. Les lesions, però, han fet que anés coix en diverses posicions. Durant algunes fases de la temporada, els de Guardiola han trobat a faltar un central, un lateral (a la dreta per donar un respir a Alves i a l'esquerra quan Maxwell, Abidal i Adriano han estat baixa alhora) i un davanter. A la zona de creació, els pilotaires s'han pogut repartir participacions gràcies a l'esforç generós dels omnipresents Keita i Mascherano i l'impuls descarat de Thiago i Jonathan. La resta de mancances s'han resolt de forma magistral amb invents d'emergència o gent del filial. Però un Barça campió per quart any consecutiu necessita fer un pas més.

Fitxatges de perfil baix

I en això treballa Guardiola. A trobar la figura clau que aporti el que falta a l'equip. Villa i Mascherano són el model d'incorporació que busca el club: futbolistes contrastats, amb ganes de títols, compromís màxim i predisposició total a assumir que l'estrella és i serà Leo Messi, com va recordar Guardiola a Wembley. "Ell ens dóna un plus de qualitat. Espero que no s'avorreixi i que el club li continuï posant al costat bons jugadors perquè es pugui mantenir a aquest nivell". La pissarra li segueix ajustant el lloc i el joc. La secretaria, ara, li busca un nou soci per a la quarta versió d'un Barça campió.