LA REACCIÓ ALS VESTUARIS
Esports 28/04/2011

Pep guanya al camp i José fa teatre del bo a la sala de premsa

Mourinho va esperar Guardiola quan el català va sortir al camp. Sense mirar-se, es van saludar. I a la fi del partit, el portuguès va oferir una roda de premsa en què va parlar de complots contra els seus.

Toni Padilla
4 min
FREDOR ABSOLUTA Mourinho va tornar a esperar Guardiola a dalt de l'escala per saludar-lo, però després dels retrets del dia abans, la tensió era més que palpable.

MADRID.Més que mai, els dos tècnics eren els protagonistes del partit d'ahir després de les dues rodes de premsa prèvies que havien fet. El nom de Mourinho va ser el més ovacionat al Bernabéu i el de Guardiola, el més xiulat. Després de l'atac del portuguès i la resposta del català, els dos entrenadors es van retrobar quan el de Setúbal va esperar el de Santpedor a la sortida del túnel de vestidors. Sense mirar-se als ulls, es van saludar fredament. I va començar el diàleg que li agrada a Guardiola, el futbolístic.

Elegants tots dos amb els seus vestits fets a mida, Guardiola va acabar felicitant els seus jugadors. Mourinho, en canvi, va acabar a la graderia expulsat després d'haver aplaudit irònicament Stark per haver expulsat Pepe. Dues expulsions que van permetre a Mourinho oferir una roda de premsa en què va tornar a demostrar tot el poder de la seva oratòria. Actor superb, va elevar el fet de parlar en roda de premsa a la categoria de comedia dell'arte . Fent teatre del bo i evitant parlar de futbol, va construir un discurs ple de referències al passat amb una idea clara: el Barça té ajudes arbitrals per guanyar, i ja fa anys que l'ajuden.

Força tranquil i rialler, Mourinho va rebre una primera pregunta. "Què li ha dit a l'àrbitre?" I va respondre amb una pregunta que va durar més de set minuts: "No li he dit res, només hi he anat i he aplaudit la seva decisió. Res més. Si li dic a ell i a la UEFA el que penso i sento, la meva carrera acaba avui. I com que no puc dir el que sento, faig una pregunta a la qual espero rebre resposta algun dia. Per què? Per què? Per què Bussaca, per què De Bleeckeere? Per què Stark (tots àrbitres que han xiulat el Barça en semifinals)? Per què en cada semifinal passa sempre el mateix? Estem parlant d'un equip de futbol absolutament fantàstic. Però per què Obrevo fa tres anys contra el Chelsea va xiular així? Per què el Chelsea no podia anar a la final? Per què l'Inter va arribar a la final fent un miracle, per què ens van expulsar un jugador? Per què aquest any ja acaben amb l'eliminatòria el dia del partit d'anada, quan era un partit en què hauríem pogut jugar tres hores i hauria acabat 0-0. O potser hauríem marcat perquè volíem fer entrar Kaká per Lass per atacar abans de l'expulsió. Però no entenc per què. Per què porten Unicef? Pel poder del senyor Villar a la UEFA? Per què son molt simpàtics? No ho sé, no ho entenc. Enhorabona per un gran equip de futbol, però enhorabona també per tenir tant de poder.Nosaltres no tenim cap opció. Contra el Chelsea, Drogba i Bosingwa van ser sancionats; Motta es va perdre la final amb l'Inter; contra l'Arsenal, Nasri i Wenger van ser expulsats, i avui jo".

Acte seguit, va afirmar que per al Madrid és una missió impossible passar a la final. "Ells han d'arribar a la final. Puc viure tota la meva vida amb aquesta pregunta, espero obtenir la resposta. No és un drama per a mi, el que és important és tenir la meva família. Si ells són honestos, saben perfectament que tenen un gran equip però que això que dic està passant. Poden amagar-ho, no són mala gent, conec els catalans. Però dins deuen tenir un sentiment estrany perquè guanyar així no té el mateix gust". Cristiano Ronaldo, per cert, va fer seu aquest discurs i va dir: "Ells són un gran equip adins i a fora. Sempre expulsen jugadors, cada any el mateix. Messi ha estat molt bé, però contra 10 és més fàcil, ja m'agradaria a mi poder-ho fer també".

Quan va ser preguntat sobre el que havia dit Guardiola dimarts, Mourinho va semblar més relaxat: "Vaig comentar les seves paraules, les de Josep Guardiola (destacant noms i cognoms, sense tutejar). Tinc la llibertat de fer-ho perquè eren declaracions estranyes. Ell ha contestat com té la llibertat de fer-ho, va posar pel mig una mica de política i no s'hauria de fer, però l'àrbitre en condicions normals hauria hagut de fer un partit normal". I finalment, insistint en Guardiola, va comentar: "Jo he guanyat dues Lligues de Campions, amb un equip portuguès d'un país on costa guanyar, i amb un Inter que feia dècades que no ho aconseguia. Ell ha guanyat una Champions que a mi em faria vergonya de tenir perquè la va guanyar amb l'escàndol de Stamford Bridge. I si guanya ara serà amb l'escàndol del Bernabéu. Espero que un dia tingui l'oportunitat de guanyar una Champions sencera perquè se la mereix".

Lògicament, amb aquest discurs Guardiola va rebre un munt de preguntes sobre el portuguès. Però era dimarts quan tocava parlar de Mourinho. Ahir no en va voler dir res. "No ho sé, ni idea". No, ja no tocava parlar del tècnic portuguès. Tocava parlar de futbol, com s'havia fet sobre la gespa.

Guardiola va lloar el partit de Villa i de Keita: "Ens ha donat la vida. Ha guanyat tots els duels, jugant agressiu i guanyant els un contra un i les pilotes dividides. Hem controlat el partit esperant que el Leo, amb passades, desequilibrés". Guardiola va admetre que havia retocat coses respecte de la final de Copa, com mantenir més la línia de quatre per evitar les contres blanques, o obrir el camp amb Villa i Pedro. Però malgrat el 0 a 2, no dóna l'eliminatòria per sentenciada.

"Un equip amb nou Champions mai dóna una eliminatòria per perduda. Des de petit que veig el Madrid. Ara com m'ho faig per controlar l'ambient? Els diaris a Barcelona estaran eufòrics, però la gent sap que els del Madrid són capaços de fer coses increïbles. Més val ser prudent". Sí, més val ser prudent. No com Mourinho, que no serà a la banqueta del Camp Nou i ara haurà d'esperar a veure si la UEFA el sanciona pel que ha dit.

stats