Publicitat
Publicitat

EL NOU LÍDER DEL PALAU

Xavi Pascual

"Pep Guardiola ha aconseguit canviar el sentiment d'un país"

El gran repte Tothom vol derrotar el vigent campió, però el tècnic aspira a repetir triomf en una Eurolliga que es decidirà a Barcelona Innovador Els seus mètodes ja són imitats

Com arriba l'equip al moment clau de la temporada?

Hi arribem en un moment bastant òptim. Penso que hem estat creixent, les últimes setmanes especialment. Fins al 15 d'octubre vam tenir una temporada brillant, amb dos títols i amb un joc molt bo. A partir d'aquest punt vam tenir dificultats per culpa de les lesions, però l'equip ha tirat endavant i ha estat competitiu. És cert que hem perdut una mica de brillantor, tot i que els números són molt bons. Ara portem un temps en què hem recuperat el treball estable i això ens ajudarà a seguir creixent.

Et molesta la poca memòria que hi ha al món del bàsquet? Després d'un inici molt bo, tan bon punt l'equip falla en dos atacs consecutius ja hi ha crítiques...

En l'esport no hi ha memòria i això funciona d'aquesta manera. A més, som en un club en què la gent és molt exigent. Això és bo perquè vol dir que els hem generat moltes expectatives, però també s'ha de recordar que la temporada passada va ser la millor de la història i, justament per això, és pràcticament impossible igualar-la. La comparació amb la temporada anterior no serà mai bona.

Començar el Top-16 de l'Eurolliga guanyant el Maccabi t'ajuda a treballar amb més optimisme, oi?

Sí, la primera victòria era molt important. Ens fa mirar cap endavant, tot i que el proper partit a Ljubljana tornarà a ser una final per a nosaltres.

Quants equips veus capacitats per guanyar aquesta Eurolliga?

És difícil parlar d'això perquè hi ha molts equips que ho estan fent bé. L'equip que havia fet més bon bàsquet, juntament amb Maccabi i Panathinaikos, és Siena, però s'haurà de veure com l'afecta la baixa de Bo McCalebb. Després també compto amb Fenerbahçe, Madrid, Olympiacos, Caja Laboral...

El fet que la Final Four es jugui a Barcelona, com afecta?

D'entrada és una responsabilitat de cara a la nostra gent. Volem ser-hi per donar-los una satisfacció. Aquest any serà difícil, però entre que és a Barcelona i que som el vigent campió, tenim molta responsabilitat.

Què costa més: guanyar l'Eurolliga o repetir-ho l'any següent?

Les dues coses, el camí és molt difícil. La història ens diu que abans de la de París només en teníem una. Ens faria molta il·lusió poder repetir, però és molt complicat.

Quin percentatge de mèrit té Joan Creus en la construcció de l'equip, tu en la direcció i els jugadors en l'execució ?

Tothom té el seu percentatge i és molt difícil de quantificar. Jo estic encantat de treballar amb el Joan i de l'equip que tinc. L'èxit sempre ha de ser compartit.

T'agradaria que Joan Creus renovés com a secretari tècnic?

Sí, penso que hi ha bona sintonia. Per mi és una persona imprescindible per a la nostra estructura i només estic esperant que s'anunciï la seva renovació.

Com t'afecta a tu haver renovat ja?

És una bona notícia per a tothom: per al club, per a l'estabilitat de la secció, per a mi...

Una vegada ho has guanyat tot, a què aspires?

La motivació i l'ambició són les mateixes. Aspiro a ser competitiu i a lluitar per guanyar tots els títols. No he perdut ni una mica d'ambició, al contrari; crec que en tinc més.

Parlem de bàsquet; creus que els rivals han canviat la manera de jugar contra vosaltres?

La gent, quan juga contra nosaltres, especula molt més en defensa. La nostra circulació de pilota contra defenses agressives i la nostra facilitat per trobar bàsquet fa que els equips juguin a reptar-nos en el tir exterior. A més, la majoria de rivals intenten jugar-nos a ritme lent. Ja sabem la frase: és més fàcil destruir que construir.

Quan un guanya, tothom el segueix. Detectes que hi ha la moda de jugar com vosaltres?

Tothom intenta agafar coses bones de tots els equips i, quan ets el campió d'Europa, més. Ens agafen petits detalls o coses de la nostra estructura defensiva i la nostra capacitat per sortir en transició. També agafen, però, detalls d'altres equips.

El bàsquet canvia molt ràpidament. Com ha evolucionat el joc d'aquest equip?

Ens hem hagut d'adaptar a aquestes defenses dels rivals i a la nova distància de la línia de tres punts, que ha creat uns espais diferents. Tàcticament hem canviat moltes coses perquè al bàsquet hi ha molt scouting i has d'estar contínuament en evolució.

Al bàsquet d'elit, què és més difícil: gestionar un vestidor o trobar la tàctica adequada?

Les dues coses són molt importants. La primera, per tenir credibilitat: ells han de veure en el seu entrenador algú que en sap tàcticament. Sense aquesta part, és molt difícil que creguin en tu. Un cop tens la credibilitat global, has de buscar la individual, ja que cada jugador és d'una manera diferent.

Hi ha tècnics durs i altres més dialogants. Tu com et definiries?

Qualificar-me amb una etiqueta no és fàcil. Sóc un entrenador exigent, però a la vegada comunicatiu. El jugador ha de saber que la porta de l'entrenador sempre està oberta per dialogar. No s'ha de parlar molt, però sempre que el jugador vulgui, ha de poder trobar l'entrenador.

En aquests anys com a primer entrenador, què és el que millor has fet?

És difícil de dir. Els últims dos anys hem fet un bàsquet extraordinari, hem aconseguit que la qualitat individual dels jugadors es posi al servei de l'equip. El concepte d'unitat de grup ha estat clar. Si, a més a més, tens la recompensa dels resultats, tot es fa més gran. Hem aconseguit un model de joc. Si tu veus jugar aquest equip amb una altra samarreta, saps que és el Barça, i això és molt important. Hem creat un segell.

I en què t'has equivocat?

Com que sóc exigent, les equivocacions les relaciono amb les no victòries i em sento responsable d'haver perdut la final de l'any passat de la Lliga ACB, però estic segur que els meus jugadors també se'n senten molt responsables.

Veure el joc de l'equip i identificar-lo amb el Barça també passa amb el futbol. T'agrada que et comparin amb Guardiola?

No m'ho mereixo. Pep Guardiola ha aconseguit canviar el sentiment de tot un país en el sentit que ara mateix el seguidor del Barça és més optimista i creu que l'equip pot guanyar, ha deixat de viure des de l'angoixa, des de l'ai, ai, ai. A més a més, la gent és més feliç. Pep és el català més important que existeix. Dit això, és cert que totes les seccions intentem seguir un model semblant, en què intentem combinar l'eficàcia en el joc amb l'elegància.

Qui és el Messi del bàsquet?

El nostre líder des del primer dia, i ho diem alt i clar, és Joan Carles Navarro. És el referent, un jugador de casa que està impregnat amb els mateixos valors.

Falta poc per a la Copa del Rei. Ja tinc clar que em diràs que el partit contra el DKV no s'assemblarà als dos precedents. Per què?

Hi ha una pressió afegida perquè, si perds, te'n vas cap a casa. Això fa que l'equip teòricament inferior jugui més còmode d'emocions. Tenim experiència per viure situacions com aquesta, però serà un partit difícil, de 40 minuts.

De cara a una hipotètica semifinal, el fet de jugar en divendres és un desavantatge?

No podem fer-hi res més. Casualment el cap de setmana anterior juguem en diumenge i no en dissabte. També casualment juguem els quarts de la Copa en divendres i no en dijous... L'entrenador del Barça es dedica a entrenar i no a altres coses. Punt.

La crisi econòmica ha augmentat les diferències a l'ACB?

La nostra lliga cada vegada és més igualada i per als equips grans cada vegada és més difícil guanyar fora de casa, ja que la seva motivació augmenta. El que sí que és cert és que els problemes econòmics han fet que hi hagi alguns balls de jugadors i que en alguns partits no tots els jugadors tinguin les mateixes ganes de jugar. Però nosaltres no ens trobem amb això, cada dia que competim ens trobem el rival al límit de les seves possibilitats.

No va ser el cas de dijous, però durant la temporada el públic no ha respost al nivell de l'equip. Per què?

Buscar una única justificació seria una errada: el model de competició de lliga regular no té valor per a molta gent, hem tingut algunes baixes de jugadors de referència i, tot i que la venda d'entrades funciona, l'abonat no acaba de venir amb regularitat, sinó que espera els moments de tensió. Des del club s'està treballant molt per millorar l'assistència.

Fa falta un nou pavelló?

Sens dubte: fa falta un nou Palau. Ens estimem molt aquest Palau, però en fa falta un de nou, encara que només sigui perquè l'Eurolliga en demana un amb més capacitat.