Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Penúries i patiments a la Catedral

L'Espanyol visita per últim cop un estadi on sempre li ha costat treure punts

La història dels duels entre l'Espanyol i l'Athletic Club és de les més velles de la Lliga. Ja se'n va jugar un aquella temporada 1928-1929 en què es va donar el tret de sortida a la competició. Els dos equips ja s'havien vist les cares abans en partits amistosos i de Copa del Rei, però aquella primera temporada de competició l'Athletic Club ja va deixar clar als blanc-i-blaus que no els seria fàcil tornar de Bilbao amb una rialla a la boca. L'Athletic, que es proclamaria campió de la primera Lliga de la història, va golejar per 9-0. Però l'Espanyol va guanyar el partit de Sarrià per 4-1. Sarrià ja fa anys que no existeix. Per a San Mamés, aquesta és l'última temporada. Aquesta, doncs, és l'última vegada que l'Espanyol jugarà en un camp on ha jugat 77 cops partits de Lliga. Amb 50 victòries basques, 13 empats i només 14 victòries catalanes, l'última l'any 2001 per 0-1 amb gol, naturalment, de Raúl Tamudo.

"És un estadi molt especial. Ple d'història, amb el públic molt a prop. Ara, el que també fa especial San Mamés és la seva gent, la manera de viure els partits, amb tothom animant molt", explica Ismael Urzaiz, que va jugar amb les dues samarretes. "És una sensació estranya. Quan ets adversari vols jugar en un estadi com aquest perquè és especial. Però durant el partit et toca patir i després et canvia l'humor", afegeix sobre l'ambient d'un estadi on l'Espanyol ja fa més d'una dècada que no guanya. El d'avui serà el comiat del club blanc-i-blau d'un estadi on han jugat tots els grans noms de l'espanyolisme. I pocs hi han guanyat.

La remuntada agònica

Un dels triomfs més recordats pels aficionats veterans del club és aquell de la temporada 1960-1961, quan l'Espanyol va aixecar un partit que perdia per 2-0 en l'última jornada de Lliga. En l'imaginari col·lectiu dels aficionats de l'Espanyol aquest és el partit que va servir per evitar el descens, ja que en cas de derrota s'hauria quedat empatat en punts amb el Valladolid, equip que va baixar. El triomf, en canvi, va evitar el descens i, de passada, haver de jugar la promoció. Va ser una última jornada molt recordada pels aficionats del club, ja que el Barça, que ja no s'hi jugava res, va caure a casa amb l'Oviedo, un fet que va salvar els asturians i que va provocar la indignació dels aficionats blanc-i-blaus, que van considerar que el Barça s'havia deixat guanyar per intentar provocar el descens del seu rival. Dos dels gols dels asturians al Camp Nou, per cert, els va marcar un jove anomenat Luis Aragonés.

Aquell 30 d'abril del 1960 un gol en pròpia porta de Campos i un segon gol de Marcaida van deixar l'Espanyol perdent per 2-0 ja després dels primers 25 minuts de joc. Entrenats per tota una icona del club com Ricardo Zamora, els espanyolistes van aixecar el partit amb gols d'Indio, Domínguez i Muñoz. Aquella va ser possiblement la victòria més dolça de l'Espanyol a Bilbao, en una última jornada de ràdio i patiments. Una temporada més tard, però, arribaria el dramàtic descens a Segona en una promoció contra el Reial Valladolid.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF