Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE MOTOCICLISME

S'imposa a Lorenzo i puja al podi set mesos després

Pedrosa o com ser pacient per tornar a guanyar

Avegades, per guanyar, no cal ser el més ràpid. Sovint cal tenir paciència, el cap fred, saber esperar i pensar. Pensar molt, tot i anar a més de 300 quilòmetres per hora fins esperar el moment adient. I això és el que ahir va fer Dani Pedrosa. De fet, el de Castellar del Vallès va fer el que no havia pogut fer fins aquest cap de setmana per les molèsties a l'espatlla que li impedien ser competitiu. A Estoril, un circuit marcat com a Lorenzo's Land perquè el pilot mallorquí havia guanyat totes les curses que havia disputat a la categoria reina del motociclisme -tres-, Pedrosa va aconseguir la seva primera victòria: la primera de la temporada i la primera de la seva carrera a Estoril.

El pilot català, que sortia tercer, va col·locar-se segon ràpidament, a roda de Lorenzo, líder. El balear, que durant el cap de setmana se les havia tingut amb Simoncelli, a qui va acusar de ser massa agressiu, no va haver de patir per l'italià, ja que a la primera oportunitat Simoncelli va anar a parar a terra. Lorenzo es va centrar a fer una cursa sense cap errada, pendent de Pedrosa, que el seguia com si fos la seva ombra. I tot va seguir aquest guió durant 24 voltes. Va ser llavors quan Dani Pedrosa va decidir-se a intentar-ho. "Volia estar amb ell i, al final, em sentia còmode i he pensat que havia d'intentar-ho; l'he passat en el primer revolt i m'ha sortit bé", relatava Pedrosa que, després de sis mesos, va veure com podia pilotar al límit, que la seva espatlla no li deia prou. "Estava darrere Lorenzo esperant que la pèrdua de força i de sensibilitat arribés en algun moment, però no ha passat". No, ahir no. Després de l'operació i d'haver-se recuperat en un temps rècord, fins i tot ell estava sorprès de com havia anat tot. I és que tot li va anar rodó i va aconseguir pujar fins al calaix més alt del podi set mesos més tard (l'últim triomf de Pedrosa va ser al GP de San Marino el 5 de setembre del 2010).

El somriure de Pol Espargaró

Ahir a Estoril hi havia molts pilots que estaven contents, a més de Dani Pedrosa. Als 125 cc, Nico Terol va aconseguir la tercera victòria en les tres curses que s'han disputat, mantenint-se imbatible amb una superioritat que fa que cap dels seus rivals se li apropi. En la mateixa categoria, Maverick Viñales també era feliç. Va tenir el seu primer podi al Mundial a tocar (va ser tercer perquè Zarco el va superar a la mateixa línia de meta), va fer una gran cursa, i va deixar clar que els podis, més d'hora que tard, arribaran. I també hi havia somriures al box de l'equip HP Tuenti. Pol Espargaró, que dissabte rodolava per terra abans de marcar el desè millor registre, ahir va acabar sisè, la seva millor actuació a Moto2, categoria que estrena aquesta temporada; de retruc, va sumar els primers punts de l'any. Justament això és el que persegueix Marc Márquez, que ahir va acabar 21è després de patir una caiguda.