Publicitat
Publicitat

Pedro ja treballa a les ordres de Mourinho

El Chelsea paga finalment 27 milions més 3 de variables i el canari es converteix en la venda més cara del planter

Era qüestió d’hores. Ahir al migdia, a les dues en punt, es va fer oficial el traspàs de Pedro Rodríguez al Chelsea. El davanter canari va rubricar l’acord amb el conjunt blue per a quatre temporades, a canvi de 27 milions fixos més 3 de variables, cosa que el converteix en la venda més cara dels jugadors sorgits del planter blaugrana. Dimecres volava a Londres per passar la revisió mèdica i ahir saltava al camp d’entrenament amb l’escut del seu nou club, en la primera sessió a les ordres de José Mourinho.

La imatge de Pedro abans de començar l’entrenament, vestit amb els colors del Chelsea i acompanyat de Cesc Fàbregas, va ser una de les més desacatades del primer dia del jugador canari com a futbolista blue. Una decisió presa a última hora, cansat d’esperar que el United presentés una oferta satisfactòria per al Barça per aconseguir els seus serveis. L’equip de Manchester va badar quan tenia tots els asos a la màniga i el club propietat de Roman Abramóvitx va aprofitar-se’n per pispar-los la cartera. Pedro viuria a Londres, la ciutat que anhelava des de feia un any, quan no havia pogut incorporar-se a l’Arsenal per la negativa de Luis Enrique, que va preferir prescindir del xilè Alexis Sánchez i quedar-se amb el futbolista del planter. Aquest cop no s’ha repetit la història, malgrat els missatges públics de l’entrenador i del conjunt blaugrana que asseguraven que comptaven amb el futbolista.

“Estic molt content. Ja sóc blue. Moltes gràcies a tots i, en especial, al Barça, per fer possible l’acord amb el Chelsea”, deia Pedro en un missatge al seu compte de Twitter. El Barça va accedir a rebaixar la seva clàusula de rescissió dels 150 als 30 milions, i posteriorment va obrir-se a negociar amb clubs com el United o el mateix Chelsea pel traspàs, sempre que s’arribés als 30 milions sumant la quantitat fixa i uns variables assequibles. Al final són 27+3, dels quals poc més de 400.000 se’n van a parar al Raqui San Isidro de Tenerife, el club on es va formar el davanter i que tenia un 1,5% de comissió sobre una hipotètica venda.

El primer equip del Barça va tornar ahir a la feina, ja sense el seu company de vestidor, que s’havia acomiadat de la plantilla a principis de setmana quan l’acord estava embastat i només faltava per omplir la documentació i firmar la paperassa. Però a través de les xarxes els jugadors van voler enviar missatges d’ànims per al ja excompany, que abandona el club després de set temporades, de disputar 321 partits oficials i anotar 99 gols. Al palmarès, ni més ni menys que 22 títols, entre els quals hi ha tres Champions (2009, 2011 i 2015) i cinc Lligues (2009, 2010, 2011, 2013 i 2015). Una vitrina a la qual cal sumar el Mundial (2010) i l’Eurocopa (2012), que va aconseguir amb la samarreta de la selecció espanyola.

Ara, en any d’Eurocopa, el davanter no volia perdre la seva plaça al combinat de Del Bosque i necessitava minuts, que el triplet atacant format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar li negava. Abans de ser el quart davanter, preferia ser important en un altre club.

El traspàs més elevat

Amb aquest traspàs, Pedro s’ha convertit, de retruc, en el jugador del planter blaugrana que més diners haurà deixat a les arques del Barça en els seus 116 anys d’història. Els 27+3 que pagarà el Chelsea superen els 25 amb què es va valorar la compra de Thiago Alcántara per part del Bayern ara fa dues temporades. Aquests dos casos són els únics en què el Barça ha ingressat una xifra superior als 20 milions per un jugador format a La Masia. A més, s’acosten a dues de les vendes més altes del club: els 34 milions que també el Chelsea va abonar per Cesc Fàbregas -en el seu cas no se’l considera venda del planter, ja que se’l va fitxar de l’Arsenal- i els 30 que el Manchester City va invertir en Touré Yaya. Encara lluny queden els 60 milions que el Madrid va pagar per Luis Figo.

En aquest mercat, dos jugadors més del planter acompanyaran Pedro a la Premier League. Són Adama Traoré, per qui l’Aston Villa ha acordat desembutxacar deu milions, més dos en variables, i Gerard Deulofeu, que torna a l’Everton, on va jugar cedit fa dues temporades, a canvi de 6 milions. Tres vendes que aportaran al club blaugrana un mínim de 43 milions, que podrien ser 48 en funció dels variables.

Aquests tres, però, no són els únics jugadors del planter que, en un estiu farcit de sortides d’homes criats al filial (cal afegir-hi Xavi Hernández, que ha marxat lliure a l’Al-Sadd), poden fer les maletes a la recerca dels minuts que no poden tenir al primer equip. Martín Montoya ha sortit cedit a l’Inter, on jugarà de préstec les dues temporades vinents. A més, Alen Halilovic podria firmar avui la seva cessió amb l’Sporting de Gijón, segons va explicar ahir el seu representant. Aquests dos s’uneixen a Denis Suárez i Cristian Tello, també cedits pel Barça però encara amb un any de contracte al Sevilla i el Porto, respectivament.

El perfil ofensiu ven més

Després dels traspassos de Pedro i Thiago, la tercera venda d’un jugador format al planter que més diners ha generat al club blaugrana és la del migcampista Iván de la Peña, que el 1998 va marxar al Lazio per gairebé 15 milions. Pocs anys després el seguirien altres dos joves talents que, malgrat la seva projecció, també van haver de sortir del club per triomfar. Es tracta de Mikel Arteta i Luis García, que van marxar del Barça rumb a dos equips britànics, el Glasgow Rangers i el Liverpool, respectivament.

Si s’analitzen les principals vendes del planter dels últims anys, destaca que gairebé totes responen a jugadors de tall ofensiu, bé siguin davanters o migcampistes. A més dels jugadors mencionats, també hi ha Giovani i Jonathan dos Santos, Jeffren, Bojan o Sergio García. En el cas de Bojan, pel seu traspàs al Roma el Barça va ingressar 12 milions, però una clàusula del mateix contracte va obligar el club blaugrana a recomprar-lo per 13 milions dos anys més tard. Entre els deu jugadors del planter pels quals el Barça ha ingressat més diners, només hi ha un defensa: Fernando Navarro, per qui el Mallorca va pagar 6 milions el 2006. La Masia fabrica, però també ven.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF