Pedro, Deulofeu i el tret al peu
Pedro Rodríguez, l’entranyable Pedrito, no s’ha distingit mai per les declaracions estridents. És per això que són significatives les seves respostes a la Cadena SER quan li van preguntar per l’estat actual del futbol base blaugrana. Des de Londres estant, el canari afirma que a Can Barça s’està perdent la filosofia de ser un equip de primer nivell amb gent de casa.
Pedro recorda que el Barça va arribar a formar un onze sorgit del planter i veu difícil que això es pugui repetir. I no només per falta de nivell de les últimes fornades, sinó perquè considera que hi ha futbolistes que sí que en tenen -i cita Thiago o Bartra- però que s’han hagut de buscar la vida a fora, fins al punt que ara els intenten recuperar. En definitiva: Pedro denuncia que el Barça està apostant per gent de fora quan a casa en té de molt vàlida, i tira sal a la nafra recordant que el Madrid ha invertit la seva dinàmica i ara disposa de gent de la casa al primer equip com Nacho, Lucas i Morata, als quals s’afegirà Marcos Llorente.
Tot això que sona tan contundent i cruel no ho diu un agent de jugadors interessat, ni un periodista que veu en els nanos de La Masia més talent del que tenen: ho diu un dels millors exponents del planter blaugrana en el sentit que, sense ser un superdotat, va arribar al cim per la seva persistència combinada amb la confiança de l’entrenador del primer equip. De tot allò ja en queda poca cosa: Luis Enrique no ha obert la porta a la base, l’estructura s’ha deformat fins al punt que -segons càlculs de Weloba.cat- el 60% de minuts del Barça B que ha pujat a Segona els han disputat futbolistes no formats a casa, i ja no és que no puguem repatriar els exiliats que han fet carrera -com Bellerín-, sinó que els que tornen per contracte, com Deulofeu, ho fan a contracor.
Des d’una visió empresarial, el Barça estava obligat a recomprar-lo perquè el seu valor de mercat és superior als 12 milions que ha pagat a l’Everton. O se’l queda o, en el pitjor dels casos, el podrà vendre bé. Però hauria estat bé que tornés a casa convençut que tindrà opcions d’aportar alguna cosa, i fa la sensació que ningú no ha fet cap esforç per intentar seduir-lo.
És possible que Mboula i Eric Garcia, els dos últims a marxar, no arribin a ser el que ara apunten, com tants d’altres que han marxat abans, però segurament deuen pensar que quedar-se aquí tampoc no els garanteix assolir el seu somni. Si amb tots aquests elements, el Barça no s’adona que té un problema, ens estem fotent un tret al peu.
