Quantes vegades els pares no deleguem en excés a les escoles tota la responsabilitat exclusiva de la formació dels nostres fills? Però si hi ha una matèria en què ens sentim més autoritzats per traslladar als nostres hereus els nostres coneixements i experiència que els mestres, és la formació per a la seguretat viària. I en això també ens equivoquem.

És veritat que està demostrat estadísticament que els nens acostumen a reproduir la mateixa classe de comportament que veuen fer als seus pares en la mobilitat del dia a dia. És per això que quan caminem, conduïm o ens movem en transport públic pel nostre hàbitat tenim l'enorme responsabilitat de fer-ho de manera educativa, especialment durant el temps de la formació més bàsica dels nostres fills. Però això no ens legitima per excloure l'aportació que des de l'escola hi pugui haver per a aquesta tasca.

Segons un estudi de l'Institut de Seguretat Viària de la Fundació Mapfre, els professors de les escoles espanyoles tenen una actitud positiva envers la formació i la seguretat viària, però a la vegada reconeixen responsablement una formació escassa per poder transmetre aquests coneixements d'una manera rigorosa.

La prova d'això és que tot i que els alumnes tenen una bona disposició a l'hora d'estudiar educació viària, només tres de cada deu tenen els coneixements adequats.

Si bé és cert que la majoria d'estudiants de primària i de l'ESO tenen clares les normes bàsiques de convivència social, i les apliquen, n'hi ha pocs que estiguin conscienciats de les conseqüències d'un comportament inadequat com a vianants o com a usuaris de bicicletes i ciclomotors.

Segons aquest estudi fet per la companyia asseguradora, si la col·laboració entre famílies i escoles en activitats relacionades amb la seguretat viària fos més estreta, milloraria el nivell de coneixements dels alumnes.

De fet, un 78% dels mestres reconeixen que ara per ara no hi ha cap mena d'activitat programada conjuntament entre els formadors i les famílies.