14/02/2017

El PSG, el club que tenia la samarreta més bonica del món

3 min
El PSG, el club que tenia la samarreta més bonica del món

Enviat Especial A ParísEl 1973 Daniel Hechter entrava als millors restaurants de París sense que li calgués reservar taula, ja que sempre hi tenia les portes obertes. Aquest dissenyador s’havia fet ric amb la moda prêt-à-porter, organitzant actes on Brigitte Bardot portava els seus models. Un dia de març del 1973, Hechter es va trobar en un restaurant dels Camps Elisis amb l’actor Jean-Paul Belmondo. Tots dos havien sorgit dels carrers pobres i havien arribat a ser triomfadors. En els tres anys anteriors a aquell sopar, Belmondo havia compartit cartell amb Mia Farrow, Omar Sharif, Catherine Deneuve i Alain Delon, a les ordres de directors com François Truffaut, Claude Chabrol i Jean-Luc Godard. Amb el seu nas prominent, que tant havia rebut quan havia fet de boxejador abans de saltar als escenaris, Belmondo ja coneixia el tercer convidat al sopar: el directiu de la Federació Francesa de Futbol Henri Patrelle. La reunió l’havia pactat Jacky Bloch, que treballava amb Hechter i era amic dels altres. Sobre la taula, una proposta: passar a controlar el París Saint-Germain.

El PSG feia poc que existia. El 1969 París no tenia equip a Primera i l’Ajuntament i la Federació van organitzar una comissió -formada per l’empresari Guy Crescent i els directius de la Federació Francesa Fernand Sastre i Henri Patrelle- per crear-ne un, amb capital de l’Ajuntament i de diferents empreses. Per no haver de començar des de sota de tot, el nou club es va fusionar amb un equip de Segona, l’Stade Saint-Germain, de Saint-Germain-en-Laye, que va donar lloc al PSG. El club, doncs, deu el seu “Saint-Germain” a una ciutat dels afores i no al famós barri parisenc. L’Ajuntament, però, va exigir que el club jugués al Parc dels Prínceps i no a Saint-Germain-en-Laye, cosa que va provocar discussions i problemes que van portar el nou equip a Tercera Divisió.

El nou club no arrencava, així que Bloch va demanar ajuda al gang des chemises roses (el clan de les camises roses), el grup d’amics de Hechter i Belmondo que, al cim del seu èxit, disfrutaven al màxim de la nit parisenca. Aquell 1973 el dissenyador i l’actor de moda van entrar a la directiva del PSG: Hechter com a president i Belmondo com a vicepresident. El PSG ja va pujar a Primera el 1974. Hechter va crear una imatge de club guanyador fitxant jugadors internacionals, apostant per un escut modern amb la Torre Eiffel i amb una samarreta vistosa que va dissenyar ell mateix. “La samarreta més maca del món, moderna, equilibrada”, explica. El disseny de la samarreta va provocar un impacte total en un futbol francès que es modernitzava. “La samarreta es va convertir en un símbol ja el primer dia. Era una manera de crear un imaginari: el club de la ciutat, de la ciutat de la moda. Tothom volia aquella samarreta”. Una gran franja vermella vertical al mig, amb dos ribets blancs per separar-la del blau dels laterals. “Els colors de la bandera, per recordar que París és la capital”, en va dir llavors orgullós Belmondo. Hechter va fitxar com a tècnic Just Fontaine, el màxim golejador del Mundial del 1958, i el club va començar a rutllar.

El 1978, però, Hechter va ser sancionat de per vida per un assumpte de venda d’entrades al mercat negre al Parc dels Prínceps i en el seu lloc va pujar a la llotja Francis Borelli, exfutbolista, editor i publicista, que va continuar la feina del seu amic fins al 1991, quan es va vendre el club al Canal+. Amb Borelli el PSG va guanyar els primers títols: el primer va ser la Copa del 1982 contra el Saint-Étienne de Platini. Llavors Belmondo ja havia abandonat el càrrec perquè no el podia compaginar amb la seva carrera d’actor, però seguia anat al camp i va celebrar aquella Copa del 1982 amb els jugadors. De tant en tant, als 83 anys, encara es deixa caure pel Parc dels Prínceps. Hechter no. “No és el meu PSG. Van canviar la samarreta i van eliminar la Sala VIP Just Fontaine. No honorar aquest nom és una falta de respecte”, diu enfadat. I encara que la llotja del PSG segueixi sent el lloc on els personatges més famosos de París es deixen veure, ja no té aquella samarreta tan bonica que fins i tot va portar, als còmics, Eric Castel.

stats