Publicitat
Publicitat

XXXVII TROFEU CIUTAT DE BARCELONA

Dos gols seus van encarrilar el triomf de l'Espanyol contra el Boca Juniors (3-1) en un partit de proves

Osvaldo és qui marca la diferència

Els partits de pretemporada són perillosos perquè es corre el risc de posar sostres massa alts o massa baixos i treure conclusions precipitades. Tant de bones com de dolentes. Ahir l'Espanyol va superar per 3-1 el Boca Juniors en el Trofeu Ciutat de Barcelona en un partit que va insinuar que aquest equip vol donar continuïtat al bon any passat dels de Pochettino.

Però el duel també va servir per demostrar que tot, o gairebé tot, passa pel talent d'Osvaldo. L'afició sap que el bon rendiment del seu davanter l'allunya de Cornellà i li va reclamar que es quedés, tement que l'Atlètic vingui amb els milions del Kun i se l'endugui.

Més enllà dels gols d'Osvaldo, el duel va servir per mesurar com està aquest Espanyol. L'equip periquito va trobar en el Boca Juniors un rival competitiu i dòcil, agressiu però prudent, ofensiu però disciplinat.

L'equip va demostrar que conserva les virtuts del millor Espanyol de la temporada passada, el de la primera volta: intensitat, joc vertical, contundència i mobilitat a partir de tres quarts de camp. Però també alguns dels defectes: facilitats defensives, distància entre línies i desconnexions puntuals.

En les hores prèvies Pochettino havia avisat que el xoc contra els argentins arribava massa d'hora. Amb l'equip a mig rodar i els automatismes a mig construir. Però les sensacions que van deixar els periquitos va ser molt bona. Esperançadora.

L'onze titular

L'equip que va sortir d'inici ben bé podria ser l'onze de gala d'aquest any, amb el permís de Baena, Mattioni, Sergio García, Álvaro Vázquez i Amat -concentrats amb la sub-20-, els suplents que tenen més números per entrar en l'equip titular. Amb tot, ahir l'Espanyol desprenia aroma de bloc sòlid, consistent, madur.

Osvaldo segueix generant perill de qualsevol pilotada i, tot sol, és capaç de carregar amb tot el pes ofensiu de l'equip; la parella Forlín-Héctor apunta maneres a l'eix de la defensa, i els joves de la temporada passada -Dídac, Javi López, Javi Márquez i Galán- han trobat el punt de cocció adequat per assumir amb maduresa i naturalitat el rol de líders que se'ls ha assignat enguany. L'aportació de la resta de joves del planter, gestionada amb prudència, pot completar una plantilla molt competitiva.

Els nous, integrats

L'exdavanter del Getafe Albín era una de les cares noves que l'aficionat blanc-i-blau volia veure en acció, i l'uruguaià no va decebre en els 45 minuts que va jugar. Ubicat com a mitja punta, Albín va desplaçar Verdú a la banda esquerra, tot i que la seva mobilitat i voluntat combinativa li va fer ocupar totes les zones de l'atac periquito per darrere d'Osvaldo. La seva connexió amb el 17 blanc-i-blau, de fet, va ser un dels trets més destacats i ovacionats de la nit a Cornellà-El Prat.

El partit d'ahir també va servir per confirmar que Javi López, lluny de ser un experiment de final de temporada, és una aposta segura al doble pivot, com ho és també Galán al lateral dret. Continuen sense convèncer les aportacions de Dátolo en banda i de Cristian sota pals. Una relliscada inoportuna li va impedir aturar el remat de cap de Cvitanich, autor del gol visitant.

Ambient de festa molt argentí

Les grades de Cornellà-El Prat van tenyir-se parcialment de blau i groc, els colors del Boca, perquè l'afició xeneize va fer d'un dels còrners de l'estadi la seva particular Bombonera. El partit d'ahir no van ser només 90 minuts de proves. Van ser 90 minuts de festa, de tast futbolístic, de termòmetre d'emocions. Els periquitos van tornar a demostrar que ambicionen somnis europeus i se senten forts per lluitar per aconseguir-los, però tenen els peus a terra. Pas a pas.