S'esperava un partit intens i vibrant i el derbi no va decebre. Riquíssim tàcticament, boig en les transicions, imprecís en les passades, el duel entre l'Espanyol i el Barça va ser una lluita ferotge per imposar una idea de joc. Pochettino va introduir alguns matisos en el seu manual per incomodar el Barça i no permetre-li desplegar el seu habitual futbol de rondo i gol. I va treure'n el premi que mereixia.
La principal modificació no va ser tant l'alineació com alguns automatismes blanc-i-blaus en la pressió i la sortida de pilota des de darrere. Valent, arriscat en la seva proposta, Pochettino va aconseguir que els seus homes tinguessin contra les cordes l'equip de Guardiola, que no va poder dominar com hauria volgut. En els primers 45 minuts, malgrat marxar al descans amb avantatge pel gol de Cesc, el Barça no va ser millor que el seu rival. En la segona meitat, el guió va ser similar fins que Álvaro va fer justícia al minut 85.
Tapar Busquets i el joc per dins
Una de les obsessions de l'entrenador periquito era bloquejar el joc interior blaugrana i per això va dissenyar una sèrie de mecanismes que van forçar el Barça a jugar més per fora que per dins. El 4-2-3-1 de l'Espanyol en fase ofensiva es va convertir en una mena de 4-4-2 en rombe en fase defensiva.
L'estratègia va aconseguir que Xavi quedés molt desvinculat de la dinàmica col·lectiva, desplaçat a la banda dreta en la sortida de pilota. Sergio García, el punta en atac i el mitja punta en defensa, va ser l'encarregat d'evitar que Busquets participés en la fase inicial del joc amb un ferri marcatge a l'home. Abidal, Piqué i Puyol van rebre sempre la pressió de Weiss i Thievy, a més d'un omnipresent Verdú, que va estar sempre molt a sobre d'Iniesta. Romaric i Forlín, amb cobertures per protegir la zona per davant dels centrals, es repartien les vigilàncies a la resta de jugadors blaugranes que apareixien per zones interiors.
Amb tot, el Barça es veia obligat a obrir massa el seu joc, a jugar per la banda molt més del que volia. Curiosament, però, el 0-1 va venir d'una bona acció per la dreta que va rematar Cesc de cap.
L'Espanyol tenia clara una cosa: de seguida que recuperés la pilota, buscava un dels seus dos homes d'enllaç, Verdú o Sergio García, per connectar amb el ràpid moviment vertical de Weiss i Thievy. L'aposta va donar més d'un ensurt a Valdés, que va haver d'intervenir un parell de vegades, com també Abidal i Puyol, per tapar els xuts rivals.
L'altra acció molt treballada a la pissarra de Pochettino era quan Cristian Álvarez tenia la pilota. Amat i Héctor Moreno oferien una sortida en curt, ben oberts als extrems de l'àrea, per estirar la primera línia de pressió del Barça, que formaven Messi i Cesc. Dídac i Raúl als laterals avançaven la seva posició fins a gairebé el mig del camp per obligar Alexis i Alves a seguir-los i no poder desplegar la teranyina defensiva. Sense poder pressionar, el Barça es va ofegar.
Mentre els quatre homes de dalt fixaven els defenses visitants més Busquets, Romaric ocupava el seu espai al cercle central per incomodar Xavi i Iniesta, que havien de recular fins a camp propi per ajudar en la sortida en llarg del porter. La conseqüència d'això era que Piqué, per alçada i potencial aeri, havia d'anar a l'ajuda en la disputa de cap, la qual cosa desencaixava la defensa del Barça. Trencat, incòmode, l'equip blaugrana va intentar resistir al final amb Keita però se li va escapar el triomf.
