Publicitat
Publicitat

LA LLIGA

Els obstacles arbitrals que s'està trobant el Barça estan hipermotivant la plantilla per forçar el Madrid a arribar al Camp Nou amb menys de 10 punts de marge

Objectiu: jugar-se la Lliga al clàssic

La victòria del Madrid contra l'Espanyol manté els 10 punts de diferència entre els homes de Mourinho i el Barça. Els blaugranes, però, no es rendeixen, tot i que se senten perjudicats pels àrbitres.

El vestidor del Barça s'ha fet una conjura: no pensen regalar la Lliga al Reial Madrid. Malgrat els 10 punts de diferència actuals, que ahir els blancs van aconseguir mantenir contra l'Espanyol, els blaugranes seguiran lluitant fins a l'últim partit perquè el Madrid hagi de venir a Barcelona a guanyar-se el dret d'aixecar el títol de Lliga. Si es mantenen 10 punts amb els blancs fins al dia 22 d'abril, dia del clàssic al Camp Nou, l'equip de José Mourinho no arribarà com a campió a Barcelona com alguns volen -no hi haurà passadís previ-, però sí que hi podria sortir si guanya el partit -tindrà 13 punts més i en quedaran 12 per disputar-. El primer objectiu és que aquesta escletxa no es faci més gran, i el segon, posar pressió al Madrid no fallant més d'ara en endavant per arribar al 22 d'abril amb una distància menor perquè el clàssic sigui decisiu, tant per a un com per als altres.

Aquests 10 punts de diferència tenen diferents pares i mares. Com deia dissabte el tècnic del Barça, Pep Guardiola, la diferència amb el Madrid no és culpa dels àrbitres, però tampoc és culpa exclusivament de les errades pròpies, que n'hi hagut, com el partit a Pamplona o l'empat a Sant Sebastià, per posar dos exemples. "No tinc la sensació que estiguin a un nivell més alt. És injusta la diferència per com hem jugat, però no per com ha jugat el Real Madrid. Veient els dos equips, la diferència és massa gran", ha dit en més d'una ocasió des d'aquella fatídica derrota al Reyno de Navarra.

Cremats amb els àrbitres

Després de l'actuació arbitral de Velasco Carballo dissabte al Camp Nou, que quasi va acabar amb la paciència dels blaugranes, al vestidor del Barça hi ha la convicció que el Madrid gaudeix d'un cert marge de maniobra per poder guanyar la Lliga en forma d'ajudes arbitrals. Per això, la victòria sobre l'Sporting, amb 10 homes tota la segona part i sense tres penals xiulats a favor, igual que la del Calderón, va tenir un gust dolç, i els reforça en la idea de fer suar el 32è títol de Lliga al Reial Madrid tant com sigui possible. I si els blancs trontollen, ser allà al darrere per recollir la copa. Però hi ha una segona consigna entre els jugadors del Barça: no malparlar públicament dels àrbitres. Malgrat les paraules de Piqué acusant Velasco Carballo d'expulsar-lo "premeditadament", fins i tot Guardiola va dir que l'expulsió del central podria ser-ho, i cap altre futbolista va voler ficar el dit a l'ull en l'actuació arbitral nefasta de dissabte. L'objectiu és jugar, tan bé com ells saben fer-ho, desfogar-se de portes endins si es troben un altre Velasco Carballo o Fernández Borbalán pel camí, però mantenir la calma de portes enfora per no distreure's de l'objectiu traçat. De fet, tot molt semblant al que ha passat en els últims anys, quan no es parlava dels àrbitres malgrat que els jugadors no se sentien protegits de les faltes rivals. Els altres anys, però, el Barça era líder. I els altres anys no sempre es van viure partits tan frustrants com el de l'Sporting o el del Madrid al camp del Rayo.

El clàssic del 22 d'abril, clau

Tot i la superioritat futbolística del Barça sobre el Madrid en les tres Lligues anteriors, Guardiola recorda que ells sempre s'han hagut de jugar el títol al Santiago Bernabéu: "I ho hem fet". En les tres temporades anteriors, el primer dels clàssics de Lliga es va jugar sempre a Barcelona, i el segon, el decisiu, a Madrid. Aquesta temporada és al revés, primer es va jugar al Bernabéu al desembre (1-3), i el 22 d'abril, a cinc jornades per acabar la Lliga, al Camp Nou. La temporada 2008-2009 el Barça va arribar al clàssic del Bernabéu quatre punts per sobre -n'havia arribat a tenir 12 més- i el 2-6 va ser definitiu. El curs 2009-2010 els dos equips van arribar empatats a punts, el Barça va guanyar 0-2 i va mantenir l'avantatge fins al final. I la temporada passada la diferència va ser la més gran, de 7 punts a favor del Barça, i amb un empat a un els de Guardiola en van tenir prou.

El calendari

La plantilla del Barça està segura que si guanyen els 24 punts que hi ha en joc abans de la visita del Madrid al Camp Nou -els partits més difícils poden ser la visita al Sánchez Pizjuán i l'Athletic Club al Camp Nou- els de Mourinho en perdran algun en aquest període -reben el Màlaga de Pellegrini en forma i el València, i han d'anar a Vila-real, Pamplona i al Calderón-. I si el Barça arriba al clàssic per sota dels 10 punts de diferència actuals, es veu capaç de tot. En aquests casos, el factor psicològic entre el perseguidor i el perseguit pot ser clau. Siguin 5, 7 o 8 els punts de diferència abans del Barça-Madrid, si guanya Mourinho, la Lliga s'haurà acabat -matemàticament o virtualment-. Però si guanya el Barça, les últimes quatre jornades seran d'infart i els nervis del Madrid es posaran a prova. Just després del Camp Nou el Madrid rep el Sevilla de Michel al Santiago Bernabéu i visita San Mamés.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT