Publicitat
Publicitat

DES DE LA CABINA

Només queda l'esperança

No hi ha argument futbolístic que faci pensar que el Mallorca avui vespre assolirà la permanència a Primera Divisió. Ja no n'hi ha cap ni un. De fet, en condicions normals el partit d'anit a Son Moix hauria de ser un matx intranscendent, perquè el Valladolid ja fa setmanes que està matemàticament salvat i el Mallorca fa també temps que ja hauria d'estar descendit.

Però el futbol és capritxós i miraculós. El primer miracle és que el Mallorca, amb tan sols 33 punts, es presenti a la darrera jornada amb vida. Això és un primer senyal que avui és possible. L'equip de Manzano ha salvat dues pilotes de descens contra el Betis i l'Atlètic de Madrid per arribar al darrer dia amb permís per somiar. Així ho ha volgut el destí, i si el destí ho ha volgut així, per qualque cosa deu ser. El gran avantatge de l'equip mallorquí per avui vespre és que no hi té res a perdre. El descens de categoria fa setmanes que es dóna per fet i avui tot el que pot passar és que una carambola ho eviti. Això ha d'alliberar l'equip de tota pressió. El que han de tenir clar els jugadors és que ells han de guanyar el Valladolid. És la seva única obligació. Després serà la Mare de Déu de Lluc qui farà la resta.

Ja no queda altra opció que aferrar-se a les forces divines i als miracles, perquè ara ja és massa tard per cercar solucions futlbolístiques que puguin evitar la catàstrofe. Aquesta és la primera conseqüència del fracàs esportiu del Reial Mallorca de Llorenç Serra Ferrer aquesta temporada. Després de 16 anys a Primera Divisió, la continuïtat de l'equip a la màxima categoria depèn d'un miracle i no del futbol. Tan real com trist.

Tot això demostra que les coses enguany s'han fet molt malament. I aconseguir la permanència canviarà el futur, però no la realitat d'un equip que, encara que se salvi, acabarà la temporada amb xifres de Segona Divisió.

Se suposa que avui ja sí que l'equip, el cos tècnic i sobretot els apoderats Llorenç Serra Ferrer i Biel Cerdà se sotmetran al judici de l'afició. Serà després del partit quan arribarà el moment de pronunciar-se. Primer ho ha de fer l'afició, encara que sigui amb un escarrufador silenci. Després ho hauran de fer els responsables. Evidentment, tot serà molt més dolç si el final és feliç. Però la dolçor de la possible salvació no ha d'amagar l'amargor de la realitat.

La lògica diu que un equip que després de 37 jornades ha encaixat 70 gols i només ha sumat 33 punts ha de baixar a Segona. I això és el més probable, però queda l'esperança.

És possible que el Deportivo avui vespre falli perquè és l'únic que s'enfronta a un rival que encara es juga el seu futur. Però si el Deportivo falla, és molt probable que no falli el Celta. I si el Celta també fallàs, és probable que no falli el Saragossa.

I si per casualitat també falla el Saragossa? Aquesta és l'única i gran esperança del Mallorca i del mallorquinisme: que es faci el miracle. Ja diuen que l'esperança és el darrer que es perd. En el cas del Mallorca, des de fa temps l'esperança és tot el que queda. Tant de bo.