No és un títol, és una eina
Definitivament, el viatge a Pamplona és sinònim de viacrucis. El Barça es va plantar al Reyno de Navarra amb el misteri habitual, després d'una altra odissea, i per uns moments va semblar que es tornava a repetir la història de l'any passat, quan va estar a punt de perdre un partit per incompareixença. Més enllà de complir amb la tradició del suspens, Pamplona es va convertir, per sobre del que va passar a la gespa, en la porta d'entrada a un nou enfrontament estratosfèric. A la Copa del Rei, una competició que agonitzava enmig de la indiferència general, incloent-hi la dels grans equips, li va tocar la loteria amb la final de l'any passat, i ara es troba amb el premi suprem d'acollir un doble Barça-Madrid en una setmana. I ja se sap que tot el que toquen els dos colossos del futbol actual es converteix en or.
Cada Barça-Madrid, més enllà de ser un espectacle global sense precedents, és un partit d'una transcendència tan gran que difícilment se'n poden esquivar els danys col·laterals. I el gran mèrit de Mourinho ha estat aïllar-se admirablement d'aquest efecte i haver transmès als seus jugadors que és possible la gran paradoxa de guanyar el Barça sense guanyar-lo mai.
L'agenda de Mourinho
El Madrid ha assumit que en l'enfrontament directe té totes les de perdre si es donen condicions normals, i en el cos a cos se sent inferior fins a extrems tan patològics que presenta la seva dimissió fins i tot quan marca al primer minut de joc. A l'agenda de Mourinho, els partits de Lliga contra el Barça estan ja perduts des de fa temps, inclòs el del Camp Nou, i està intentant la proesa de proclamar-se campió guanyant l'Osasuna i el Vila-real, i claudicant contra el seu rival directe.
És per això que per primera vegada en molt de temps, el doble enfrontament directe d'aquesta eliminatòria és molt més oportú per al Barça que per al Madrid. El xoc incomoda terriblement Mou, que pretenia dissimular les seves misèries fins al Camp Nou, i dóna al Barça l'oportunitat d'arreglar els seus problemes a la Lliga a través de la Copa. Un cop al Madrid és molt més important que proclamar-se campió d'un torneig sense transcendència. Que ningú es cregui que al Barça i el Madrid els importa la Copa del Rei, i menys ara.
El títol que està en joc és tombar el rival, i que la victòria sigui tan sols una palanca per accedir als dos únics grans tornejos que es decideixen cada temporada. Mai la Copa del Rei havia estat tan útil: aprofitem-la.
